T’has plantejat alguna vegada com seria el món sense la diversitat de llengües i cultures? Segons com es miri, podria ser un avantatge o un inconvenient. Un inconvenient perquè cada país té el seu idioma i això dificulta la comunicació entre uns i altres. Un avantatge seria que ens fa diferents. Un món ric de cultures i llengües, amb paraules i expressions que a vegades no es poden traduir o maneres diverses d’expressar una idea contribueixen a crear un món divers i heterogeni.
Fa uns quants anys es va intentar construir un idioma universal, un que per política no fos més importat que els altres: l’esperanto. Des del meu punt de vista no és mala idea, ja que amb aquest idioma no es fan diferències. Però en ser una llengua artificial, no va tenir èxit.
Jo, des de petita, he estat en contacte amb dues llengües a la vegada, per una part la que sempre s’ha utilitzat a casa, l’amazic, i per altra banda la que he utilitzat a fora de l’escola, el català. Més endavant vaig anar incorporant el castellà, l’anglès i l’àrab.
Si em preguntessin si recordo el procés d’aprenentatge del català diria que no. Però recordo haver-lo barrejat amb el castellà pel fet que preguntava a casa la traducció d’alguna paraula i me la deien en castellà. Es podria dir que en la meva generació ajudava molt que com a únic canal de televisió educatiu hi hagués el Super 3. En canvi actualment hi ha diferents canals i la majoria en llengua castellana. Tant el castellà com l’àrab, els he après de manera inconscient. Sense adonar-me’n els vaig anar dominant tots dos. I l’anglès, aquest sí que ha estat un procés més llarg i difícil, actualment encara no m’hi expresso amb fluïdesa.
Tot i que vaig aprendre el català i l’amazic al mateix temps, una vegada a l’institut, em van dir que a l’hora d’escriure es notava que no era la meva llengua materna, que si escrivís en amazic ho faria millor. Ara, que ja han passat uns quants anys, me n’he adonat que a vegades barrejo els dos idiomes, sempre que la persona amb qui estigui parlant els conegui tots dos. I també que hi ha temes sobre els quals parlo en català i d’altres en castellà o amazic.
Puc donar gràcies als meus pares que han volgut transmetre’m la seva llengua, a l’escola que m’ha ensenyat les altres i a tothom que d’una manera o altre ha contribuït en el meu aprenentatge. Cada llengua que aprens t’obre un món nou.
