En el confí nord del Principat, on els aspres turons de garrigues batuts per la tramuntana comencen a anomenar-se Les Corberes, mig soterrat, vigilant mar i muntanya hi torbem el castell de Salses.
Aquesta fortalesa vigila la frontera nord del principat i les primeres mencions conegudes daten de la meitat del segle XI. Cap al segle XII se’n bastí un altre durant el regnat d’Alfons el Cast, però la fortalesa actual que és la que podem visitar data de finals del XV, principis del XVI. El castellà Ramir López, arquitecte militar de Ferran El Catòlic, va construir la primera fortalesa renaixentista. Va barrejar les darreres tendències en fortificació de Castella amb l’experiència poliorcètica de les guerres d’Itàlia i l’esclat de la pirobalística amb artilleria de pólvora fiable d’efectes devastadors en les fortaleses d’estil medieval.
El pròleg ve arran d’una proposta cultural-gastronòmica per a una excursió d’un dia de durada.
De Llagostera a Salses ens separen uns 130 km. La majoria d’autopista, el que vol dir que amb una horeta i mitja podem plantar-nos allà. Obren normalment a les 10 del matí i tanquen a quarts de set de la tarda. Hi ha visites guiades en català (nord oriental o rossellonès, molt recomanades per a gent amb inquietuds lingüístiques, al menys la guia que ens va tocar el darrer cop) i informació addicional també en català. També hi ha la possibilitat de fer una visita lliure amb àudio o guia de paper, però la visita guiada et porta per llocs on la lliure no et deixa entrar.
L’altre encant de la plana marítima del Rosselló són els estanys. Una zona d’aiguamolls i albuferes que ocupen gran part de la costa d’Argelès en amunt. El més gran de tots es l’estany de Leucate, que queda repartit entre Rosselló i Aude.
A uns vint minuts del Castell de Salses per la D6009 fins a Leucate i desprès per la D627,tot vorejant l’estany, ens trobem en un dels canals que comuniquen l’estany amb el mar.
Al voltant d’aquest canal hi ha repartits tota una sèrie d’establiments que es dediquen a l’ostricultura i que ofereixen els seus productes acabats de sortit de l’aigua. Unes ostres i una ampolleta de Muscadet ben fresc (un vi blanc i amable de la regió) poden servir d’aperitiu per desprès arribar-se fins a Port Leucate a menjar una Bullabessa au Bistrot des Compains.
Cal fer una advertència; les racions són enormes, fins i tot per a mi. O sigui que cal dosificar les comandes o be portar un tupper ben gros.
Havent dinat veureu que s’imposa un passeig per la platja, si la tramuntana ho permet, i tornar cap a casa. Si és dia feiner, i per no embolicar-se massa, es molt recomanable per tots els amants del formatge fer una aturada tècnica a l’Auchan de Perpinyà sud i fer un volt per la secció de formatgeria. Una autèntica simfonia per a ratolins.
