Passades les eleccions generals, tenim a tocar les importants eleccions al Parlament Europeu i les municipals del dia 26. Sense desmerèixer la seva funció però tenint en compte que els eurodiputats ens queden una mica lluny, ens centrarem tot seguit en les eleccions municipals, les que ens permeten elegir els regidors i regidores que formaran el ple de l’ajuntament els propers quatre anys.
El tret de sortida va ser el dia que es signà el decret de convocatòria. Es fixà un calendari i es van posar en marxa uns procediments reglats que culminaran amb la votació del dia 26. Van quedar obertes totes les possibilitats previstes pel que fa a candidats i participació. Un cop publicades definitivament les candidatures als butlletins oficials i a la premsa, amb el nom i cognoms dels seus integrants i quines persones encapçalen les llistes, podem fer també amb una major aproximació aquell exercici prospectiu d’aventurar resultats i preveure, ni que sigui intuïtivament, com serà el nou ajuntament.
Sobre el paper, i atenent les regles del joc, totes les candidatures tenen les mateixes oportunitats i les mateixes possibilitats de ser escollides i de governar, cadascuna amb les seves particularitats ideològiques, de programa i de model de poble. Però podem preguntar-nos, quines són les característiques que acabaran fent-nos decantar cap a una o altra opció? En què ens fixem? Quins són els factors que més influeixen? I els aspectes que ens condicionen a l’hora d’escollir la papereta? Tenen tots la mateixa importància? Evidentment que no, i els elements que intervenen són molts i de naturalesa ben diversa, alguns fins i tot inconscients o difícils de determinar, però en podem destacar alguns :
– El cap de llista. Una de les obligacions primeres i fonamentals dels regidors després de les eleccions és escollir un nou alcalde o alcaldessa en la primera sessió plenària que es celebri. Serà un o una dels caps de llista de les candidatures que es presenten i que han obtingut representació. Per tant, a l’hora d’anar a votar, la persona que encapçala una llista, si és o no de la nostra confiança, si la considerem preparada i apta pel desenvolupament del càrrec, si disposa de les capacitats que nosaltres entenem necessàries per liderar l’ajuntament, condicionarà la nostra tria. Fins i tot, vulguem o no, el que entenem per simpatia o tarannà personal tindrà la seva importància.
– La resta de persones de la candidatura. A banda del cap de la llista, totes les altres persones que en formen part determinen el grau d’acceptació o de credibilitat per dur a terme la proposta que defensen. És el factor personal. La proximitat és una característica del govern municipal i un indicador fonamental en l’exercici de la democràcia. Els nostres representants els podem veure i tractar a diari, els podem interpel·lar o passar-los comptes de manera directa, a peu de carrer. A les eleccions municipals escollim majoritàriament veïns i veïnes que ens són propers, coneguts o familiars fins i tot, gent amb qui podem tractar sovint i sabem com són i com actuen. D’aquesta manera cada una de les persones que van a la llista condiciona ella també la mesura de la seva solvència.
– Les responsabilitats exercides anteriorment. Algun dels candidats o candidates ja han exercit en mandats passats o segueixen tenint encara responsabilitats en el govern municipal. Quan exercim el dret a vot és també el moment de fer-ne un balanç, de veure com les han dut a terme i amb quins criteris i prioritats. El vot projecta el futur i sanciona el passat. Altres candidats han tingut també altres tipus de responsabilitats en associacions o entitats del municipi, o han dut a terme tasques de caire social o comunitari que igualment ens permeten fer-ne una valoració i una aproximació de com les poden traslladar a la gestió de l’ajuntament.
– El programa electoral. Sens dubte ha de ser un element clau per fer-nos decidir: el programa de cada candidatura recull les propostes, el model de poble, la concreció de la voluntat de servei, d’intervenir i de transformar en un determinat sentit el municipi. El grau d’acceptació i de coincidència amb la nostra particular manera de veure-ho o amb les nostres necessitats i aspiracions farà que triem un programa en comptes d’un altre. Prèviament caldrà, però, que els coneguem i ens hàgim pres la molèstia de llegir-los una mica tots, i així poder-ne confrontar els continguts, amb les coincidències i diferències que hi hagi. La informació que ens proporcionen els programes ha de ser l’element bàsic per prendre decisions, i el compromís que suposa ens ha de permetre un altre dia, si els fem confiança, exigir als nostres representants les responsabilitats que corresponguin.
– Les sigles del partit. Totes les candidatures es presenten a l’empara d’unes sigles polítiques, d’unes posicions ideològiques i d’una manera d’entendre la societat, la convivència i la funció de l’administració i del servei públic, que poden ser coincidents o les més properes amb la nostra forma de pensar i de veure el país i la vida comunitària. La militància o l’afinitat amb el partit que dóna suport a una candidatura farà també que acabem escollint-la per a l’ajuntament.
Aquests serien alguns dels elements més importants que poden fer que les urnes del dia 26 estiguin plenes amb els vots dels uns o dels altres. N’hi ha d’altres, com ara l’especial situació política i econòmica del moment, el tipus de campanya i de propaganda electoral que es faci, o les molt respectables raons i preferències individuals personalíssimes de cadascú. Només cal que hi pensem una mica. Ens hi va la tria d’alcalde o alcaldessa, la gestió i l’exercici del poder municipal i, sobretot, com volem que sigui Llagostera els propers anys. La democràcia pot ser la tirania de les matemàtiques, “un abús de l’estadística” que deia el savi, però depèn de nosaltres que l’elecció no sigui feta per inèrcia, irreflexiva, i respongui al que creiem millor pel poble i pels veïns i veïnes, per a tots nosaltres.
