Al meu poble es deia que en Sidi Yakoub havia quedat sense papers, i era cert. Dins un mar de burocràcia agitat i confós el noi havia esdevingut el que en diuen un apàtrida.
Al seu lloc d’origen, un cop d’estat sagnant havia dut al poder un personatge diabòlic d’una ètnia i cultura diferents de la seva, i ell, fora del país en aquells moments, va quedar sense passaport i sense possibilitats de tenir-lo més endavant.
Ara ja no era d’enlloc, perquè sense passaport tampoc podia accedir al permís de residència temporal. I en Sidi va començar a quedar petit. I no em refereixo a que el seu cos s’anés aflaquint, que també era cert, si no que tot ell s’anava reduint com si una força imparable el volgués fer desaparèixer. I així va ser.
Uns diuen que va marxar cap a un altre país, el que havia estat metròpoli del seu, per ficar-se en un altre laberint burocràtic amb l’objectiu de tornar ser d’algun indret. Però els que el coneixíem bé sabem que ha volgut convertir-se en una petita partícula del Cosmos i que ara sí, tal i com ell volia i pensava que era just, viatja per tot el món sense papers.
