“Si vols pau, prepara la guerra” és una màxima que tothom coneix i que la immensa majoria considera una veritat inqüestionable. En realitat és un disbarat enorme. És la falsedat maquiavèl·lica que els militars utilitzen per mantenir la seva condició de paràsits socials. Potser en temps de Juli Cèsar tenia sentit, però la societat ha progressat i ara no en té. La preparació militar només condueix al desastre, a la guerra, al genocidi, al patiment dels civils, a la mort.
Els estats tenen una despesa militar enorme per preparar la pau? Espanya fabrica armament per preparar la pau? Al contrari. Aquest armament el ven a països en conflicte, desestabilitzant la zona i provocant la guerra. Els beneficis d’aquestes vendes van a parar a la butxaca de quatre personatges, ni tan sols reverteixen en l’exèrcit que suposadament ens defensa. Aquest exèrcit el mantenim entre tots per desinfectar malament quatre instal·lacions, fer el fatxenda a les desfilades televisades i exhibir els discursos surrealistes de quatre psicòpates egocèntrics.
Això és el que penso quan veig aquests personatges a la televisió que ens diuen què hem de fer. Si ens ataquessin els bàrbars del nord, tindria sentit preparar la guerra. Però com que ens ataca un virus, el que haurien de fer és callar i deixar que els metges ens diguin què hem de fer, preparin els anti-virals i intentin trobar la vacuna. No necessitem escopetes ni medalles a l’honor ni al valor que se’ls hi suposa, no necessitem els novios de la muerte, necessitem la gent que s’estima la vida.
Ja n’hi ha prou d’idolatrar déus, pàtries, reis i generals. No cal idolatrar ningú, el que cal és respectar a totes les persones.
