Quan parlem d’urbanisme parlem d’un tema d’una alta complexitat, amb molts aspectes a tractar. Quan parlem d’urbanisme parlem de sectors a desenvolupar, parlem de normes reguladores de les construccions, però també parlem de desenvolupament de polígons industrials, de reserves per a habitatges socials, de circulació viària, de tipologia de carrers…
Un dels reptes a entomar amb determinació ha de ser la recerca de solució per a la connexió entre els carrers Canigó i Almogàvers. Tenim un espai entre aquests dos carrers que en aquests moments, més que veure’l com a una oportunitat de disposar d’una zona d’equipaments, d’aparcament cèntric i d’unió entre dos sectors de la població, els veiem com un problema. Tothom reclama que “el caminito” estigui net, il·luminat i que sigui segur. Com a ajuntament hem de tenir clar què fer amb aquest espai. No creiem en un projecte temporal, d’un cost elevat, que no solucioni el tema sinó que l’enquisti. Hem de consensuar un projecte definitiu, que segurament no es podrà executar en 4 anys, però que no s’executarà mai si no comencem a treballar-hi.
Caldrà també amb una certa urgència crear espais de desenvolupament industrial perquè, a hores d’ara, les empreses que es vulguin instal·lar a Llagostera no tenen prou oferta de sòl industrial per fer-ho. Una de les millors polítiques de creació d’ocupació rau precisament a portar empreses a Llagostera. Estem en un indret privilegiat, per on passen importants infraestructures que ens connecten a primera línia de mar, i per tant hem d’aprofitar aquesta situació. Una gran part de la població en sortiria afavorida i aniríem revertint la visió de Llagostera com a poble dormitori.
Una aposta clara per disposar d’un parc d’habitatges municipal suficient solucionaria en part el problema d’habitatge, no només per als sectors més desafavorits sinó per a joves en procés d’emancipació familiar. Des d’Esquerra ho hem impulsat, i a proposta nostra es destinarà una quantitat substanciosa per disposar d’habitatge de lloguer per a joves i famílies amb risc d’exclusió residencial.
Ja per acabar, molts de nosaltres ens trobem, durant el nostre trajecte diari pels carrers del poble, amb problemes a causa de l’estat de les voreres, ja sigui per la seva estretor o pels impediments que provoquen pals de la llum, papereres, senyals… Certament, s’ha reduït el problema d’una part del poble quan s’han eixamplat les voreres, seguint la normativa. Cal continuar amb aquest camí però, sobretot, cal eliminar totes les barreres arquitectòniques que impedeixen una mobilitat segura.
Finalment, si el trajecte que fem és amb vehicle, el laberint en què ens trobem ens complica la mobilitat. Molt sovint, quan algú de fora parla de Llagostera comenta com de difícil es trobar una sortida a la població. Caldrà una revisió consensuada entre tots per trobar, juntament amb els tècnics, la millor solució a aquest problema.
En resum, són molts els reptes que a curt i llarg termini planteja el tema urbanístic a Llagostera. En alguns dels temes, ja hem presentat algunes propostes al llarg d’aquests quatre anys. Continuarem treballant per tal de fer de Llagostera un poble millor, i creiem, sincerament, que estem preparats per liderar aquest canvi.
Al vídeo que s’adjunta veiem les reflexions que sobre el tema fa en Xavier Puyol. Diplomat en Ciències Empresarials i responsable de compres d’una empresa de distribució d’aliments, ha estat president del Club de Bàsquet Llagostera. Es presenta en el lloc número 7 de la candidatura d’Esquerra Republicana de Llagostera
