La pregunta pot semblar absurda; si és així, conseqüentment, la resposta pareixerà òbvia. En tot cas, per part nostra no mancarà l’intent d’explicar-nos, amb la voluntat que, el més aviat possible, les intencions d’aquest espai virtual quedin clares. Clares i, tan de bo, també enteses i compartides per bona part dels llagosterencs i les llagosterenques. De fet, de la participació i la implicació dels nostres convilatans dependrà, en bona mesura, la cadència i el ritme cardíac d’aquest espai virtual.
Durant les primeres setmanes de vida d’aquesta 5a etapa, com és lògic, a les reunions en el si del col·lectiu de coordinació hi havia debats distrets a l’hora de decidir cap a on i de quina manera volíem enfocar el projecte. Vam creure oportú fer una avaluació conjunta de les febleses i les fortaleses en l’àmbit informatiu i comunicatiu al municipi. Partint d’això i buscant l’eficiència en el nostre afany, vam considerar que hi havia una sèrie de serveis que ja estaven coberts suficientment i que, per tant, no calia repetir. Alguns exemples d’això que comentem serien les necrològiques, els naixements i casaments o, sobretot, el seguiment de l’agenda cultural, com també la programació d’esdeveniments al llarg dels mesos i les setmanes. Tot això, pensem, queda sobradament recollit al web de l’ajuntament i ho complementen El Poll i Llagostera Ràdio. Per tant, vam fer la reflexió que no ens pertoca a nosaltres posar noves capes de pintura on ja està pintat. Ni falta que fa!
Treballant des del voluntariat i amb la humil pretensió d’esdevenir el més plurals possible, ens ve de gust centrar-nos en un únic objectiu: generar diàleg, conversa, debat, anàlisi, discussió… Intentar fomentar l’esperit crític, que també implica la capacitat d’aplaudir quan les coses es fan bé. Per parlar del poble, del país, del món i de la vida. Espais lliures com aquest que us proposem, a Llagostera i a tants altres llocs, n’anem mancats.
A algú potser li farà mandra, a altres els semblarà un propòsit brillant. Sigui com sigui, no hauria d’espantar a ningú l’aparició d’un indret des d’on poder compartir i contraposar idees si ens considerem demòcrates, ciutadans d’un país amb cultura democràtica real, si entenem la diversitat com un factor positiu que ens enriqueix.
Mireu, darrerament hem dedicat moltes energies i hem invertit llargues estones a perseguir i contactar persones de perfils molt diversos, demanant-los col·laboració, oferint-los un espai —a la versió en paper d’El Butlletí o en aquesta pàgina web que ara ens ocupa. En general la resposta ha estat molt reconfortant, i la gent, en general, ha agraït el nostre gest. A vegades —també ho hem de dir— no hem rebut resposta, o hem sobreentès un “no”, un “potser més endavant” o un “deixeu-me veure què feu i després decidiré”. Respectem les diferents sensibilitats i (des)confiances. La porta romandrà oberta per a tothom qui hi vulgui entrar.
Preparats i preparades?
Llarga vida a la llibertat d’expressió i d’opinió!
