Imagineu-vos fer un gran dinar amb família llunyana, d’aquella que sempre n’heu sentit a parlar però que el contacte que hi heu tingut ha estat ocasional i casual. Així va ser la gran trobada de família d’El Butlletí el passat dissabte 7 de març a l’Edifici Polivalent de Llagostera. Un centenar de persones que havien estat vinculades a la publicació durant aquests 40 anys ens vam reunir per dinar i recordar anècdotes i batalletes.
Abans d’anar per feina i posar-nos a menjar, no vam voler deixar passar l’oportunitat d’immortalitzar aquesta bonica trobada amb una foto conjunta de tots els assistents. Tot seguit, ja vam anar cap a taula. El menú va ser senzill: pica-pica, arròs i coca. Cadascú va portar els estris per amanir la sobretaula, que es va allargar fins més enllà de les sis de la tarda.
Un dels instants més bonics va ser la bufada d’espelmes que van fer de forma conjunta tots aquells que han estat al capdavant de la revista com a presidents, a ritme de la cançó “Avui fas anys” de Dijous Paella. Sens dubte, un altre dels moments del dia va ser els parlaments de tots ells.
La primera en prendre la paraula va ser la Mita Casanovas que, juntament amb en Sergi Miquel, van estar al capdavant de la quarta etapa d’El Butlletí. La Mita va fer repàs dels números publicats, dels Premis Butlletí, així com de la gent que durant tots aquells anys havia passat pel col·lectiu, ja que al dinar, molts no hi havien pogut assistir per trobar-se vivint a d’altres llocs del món. També va tenir un record per “aquell que ja no hi és i que ens mira des de les estrelles”, en referència a l’Edu Carreras.
El següent en parlar va ser Gerard Casanovas, president de la tercera etapa. Va recordar que la seva havia estat una època curta, però intensa, i que estava molt content d’haver pogut formar part d’aquesta part de la història de Llagostera.
En Marc Sureda i en Dani Moll, presidents de la segona etapa, van voler recordar moments viscuts al local del carrer Ganix, que compartien amb la comunitat musulmana que l’utilitzava com a lloc de pregària. També van explicar que, gràcies a El Butlletí, va ser possible crear un gran grup d’amics, amb diferents ideologies polítiques. Una altra de les anècdotes rememorades va ser el fet que van ser els primers a disposar d’un ordinador, comprat per l’Ajuntament i amb la condició de retornar-ne l’import, fet que creuen que no es va produir.
En Joan Ventura, president de la primera etapa i un dels membres fundadors de la revista, va voler explicar els inicis d’El Butlletí. Va fer esment que molts dels que van iniciar el projecte provenien del Grup Excursionista Bell Matí i que van reunir-se sota l’Associació de Veïns 23 de febrer (en honor al privilegi que Jaume I va concedir a Llagostera, i no pas de l’intent de cop d’estat d’en Tejero). Va recordar les pràctiques rudimentàries per poder publicar la revista, reunions a casa d’uns i casa d’altres perquè no disposaven d’un local facilitat pel consistori… També va tenir un record per tots aquells que havien format part del col·lectiu però que a dia d’avui ja no hi eren: en Jordi Blanch, la Concepció Buhigas i la Mercè Carbó. No obstant, li agradava veure el llegat que havien deixat i que familiars d’ells també estaven a la trobada perquè havien acabat formant part d’altres etapes.
Finalment, va ser el torn d’en Josep Maria Codina, al capdavant de la cinquena i actual etapa. En el seu cas va voler agrair l’assistència de tots i va fer una mica de repàs de com s’organitza en l’actualitat la revista, tant la vessant digital com la de paper.
Les hores van anar passant com qui no vol la cosa. Mainada jugant, canvis de cadires per anar a xerrar amb aquells amb qui feia temps que no et veies i moltes fotos i vídeos per conservar el record de la bonica trobada.
