La setmana passada us parlàvem de recuperar sobiranies. La participació ciutadana també cal entendre-la com una sobirania, una sobirania popular que el sistema polític i econòmic actual ha usurpat al poble, amb el suport imprescindible d’allò que anomenem les velles maneres de fer i entendre la política, i que durant tants i tants anys ha limitat, i encara ho fa, la participació ciutadana a dipositar la papereta de vot en una urna cada quatre anys. I així ens fan creure que som lliures mentre ens mantenen en la il·lusió que el sistema es pot canviar simplement mitjançant el vot. La història ens demostra, per si encara hi havia algun dubte, que quan es pretén canviar des de baix l’ordre establert l’estat fa servir tota la repressió que té al seu abast, des de l’ús de la violència, de la qual en té el monopoli, fins a tot el seu aparell polític i judicial.
En aquest sentit, la participació ciutadana esdevé una poderosa eina per superar la cotilla a la democràcia que suposa limitar la participació únicament al vot en les eleccions. Les classes benestants, banquers, grans propietaris…, com que l’estat contínuament ja procura pel seu benefici i el seu lucre, no hi posen cap esforç per esmerçar aquesta desviació democràtica. Esdevé doncs la participació una eina quasi revolucionària i la manera com les classes populars poden prendre partit de la vida política i vetllar perquè les polítiques que es fan des de les administracions, en el nostre cas des del municipi, siguin favorables als interessos de la gent, de la comunitat. És per això que només des de les esquerres i, més concretament, des de l’esquerra transformadora i alternativa, es poden realitzar veritables polítiques de participació ciutadana, perquè el que vol es donar la veu a les classes populars de forma permanent i contínua per tal que aquestes s’impliquin en els afers públics, sent partícips col·lectivament de les decisions més importants que li afecten des del municipi. Participar per decidir-ho tot. Participar per assolir l’apoderament popular.
I per fer-ho l’Ajuntament ha d’establir els canals òptims i posar els mitjans per fer-ho possible. Els consells de participació en són un bon exemple. Malauradament però, perquè una eina sigui útil no n’hi ha prou només amb tenir-la, sinó que cal usar-la amb la màxima eficiència. D’altra banda, som plenament conscients de dues coses. La primera és que el desenvolupament d’una veritable xarxa participativa ha d’implicar molts actors, des de persones a títol individual fins a les entitats del municipi, sense les quals qualsevol intent de participació quedaria coix; la segona, que no és una tasca fàcil, ben al contrari, és un repte d’enormes dimensions i que per dur-lo a terme caldrà, en primer lloc, educar la gent del poble en la participació, amb paciència i perseverança. No es tracta de convèncer als convençuts, sinó precisament a aquelles persones que veuen la participació amb recança o com una pèrdua de temps.
En aquesta deliberació i presa de decisions col·lectiva també hi ha d’aparèixer la rendició de comptes de la tasca de govern, des de la màxima transparència i per responsabilitat amb el compromís pres amb la ciutadania. Cal que les persones que estan al capdavant de l’administració donin explicacions públicament d’allò que s’ha fet, d’allò que queda per fer, i d’allò que no es possible fer, si fos el cas.
Recuperar la sobirania popular és retornar el protagonisme al poble, i això no pot fer-se únicament decidint què es vol fer amb les engrunes del pressupost municipal. Implica poder decidir en les més diverses matèries, des del planejament urbanístic fins al sistema de recollida d’escombraries, passant per uns veritables pressupostos participatius, sent conscients que no tot és possible, però sabent que encara hi ha molt camí per fer.
Alguna altra opció política ens critica dient que el que volem és no assumir responsabilitats. Ben al contrari. No es tracta d’eludir responsabilitats sinó de compartir-les. No es tracta de no exercir el poder sinó de tornar-lo a la majoria, a qui ha de ser la garantia de què les polítiques municipals es facin en benefici de la comunitat i de les classes populars. Es tracta precisament d’escombrar la vella política de les institucions, de treure la política al carrer i de donar pas a una nova etapa on l’apoderament popular esdevingui la conseqüència última de la participació.
