Dissabte, 15 de juny, vaig assistir a l’acte de proclamació del nou Ajuntament i vaig observar algunes coses. En primer lloc, que tant l’Enric Ramionet com en Toni Navarro en els seus discursos van agrair la feina feta a Fermí Santamaria, circumstància destacable tenint en compte que ha governat durant 12 anys i que el seu grup ara queda a l’oposició. Un dels comentaris agafats al vol es que si en Fermí hagués repetit, el resultat hauria estat diferent. En tot cas, la Pilar Aliu, que és la guanyadora moral de les eleccions, va tenir dos gestos lletjos cap als seus nous companys de consistori. Un, quan va retreure amb certa mala bava a la CUP que no li haguessin acceptat el seu pacte de compartir dos anys l’alcaldia. Les converses es mantenen per negociar i mirar d’arribar a acords, i si això no és possible, forma part de les regles del joc de la política. L’altra, que quan va acabar el ple, va marxar i no se la trobava per fer la tradicional foto de grup. Se la va contactar telefònicament, però va preferir no sortir-hi.
Dels tretze càrrecs electes, els set que sumen ERC i CUP-ALL són majoria i han pactat l’equip de govern i aviat sabrem com queda la distribució del cartipàs. A destacar que del conjunt de regidors, només en repeteixen quatre, i que hi una pràctica paritat en els càrrecs electes.
És públic i notori que tinc amistat amb l’Enric Ramionet des que érem al Bell-Matí, fa 44 anys, que aviat es dit. El seu discurs, el més llarg i el més aplaudit, em va agradar. A la sortida, ja circulava que havia estat massa dens i pesat. Quan estem parlant del ple constituent, d’una nova fornada de polítics locals, doncs què menys que fer un discurs ben estructurat i pensat tocant, ni que sigui de passada, aquells temes globals i locals que aniran sortint dia si i dia també en aquest flamant pacte de govern que desitgem arribi a bon port.
En el seu torn, el nou alcalde Toni Navarro va tenir un record emocionat pels presos polítics i va assegurar que el nou govern serà de canvi tranquil “no de trencament”, i que es continuaran molts dels projectes engegats per l’equip de Santamaria. També va demanar a les entitats i als ciutadans que aportin la seva visió crítica per millorar la gestió del govern. Navarro va posar com objectiu aconseguir “una Llagostera participativa, justa, solidària, pluricultural, feminista, respectuosa amb el medi ambient i centrada en les persones” i va agrair l’acord amb l’Assemblea CUP-ALL, per posar la coincidència programàtica com a element prioritari d’un pacte per assegurar la governabilitat.
Estem davant una segona Entesa? Ben segur que no. El pacte l’han signat dos partits, encara que la majoria dels nous edils no hi tenen militància activa. Si que estem davant un pacte de progrés entre dues formacions independentistes, fet que és la primera vegada que es produeix a Llagostera. Per aquest motiu, fa uns dies defensava en un article a El Punt Avui que JxCat també es podria sumar al nou govern, ja que un poble com el nostre ha de poder aprofitar totes les potencialitats. La unitat d’acció és fonamental a Llagostera, a Catalunya i a la Xina popular, o no anirem enlloc. Només val el camí de la unitat, la resta és fer bullir l’olla sense l’os del moll. Partint del supòsit que un ajuntament és com un equip de futbol, amb el capità-alcalde, les figures-tinents d’alcalde i els jugadors-regidors, una força majoritària és imprescindible perquè tot funcioni. Per tant, s’han de buscar les afinitats allà on n’hi hagin i s’ha d’aprofitar les capacitats de tothom per treballar per un poble millor i fer que un nou país sigui possible.
Independentistes
He analitzat els resultats de les generals i de les municipals, que ja sé que son dues eleccions que no es poden comparar, però és curiós que en aquestes darreres la participació (64,97%) és de gairebé deu punts menys. Ara bé els vots tampoc han oscil·lat tant. ERC va guanyar les generals amb 1.319 vots (31,45%) i ara ha quedat segona amb 1.128 (30,4%). Pel que fa a Junts per Catalunya va tenir 1.067 vots (25,44%) i ara ha pujat a 1.134 (30,6%), però perdent quatre regidors. El PSC va obtenir 704 vots (16,79%) i ara s’ha quedat amb 385 (10,4%). La CUP no es presentava a les generals, només el Front Republicà que va treure133 (3,17%), i ara CUP-ALL n’ha obtingut 796 (21,5%).
Si sumem els percentatges de les generals (31,45+25,44+3,17) tenim que un 60,06 % de l’electorat llagosterenc vota els partits sobiranistes, però si l’operació la traslladem a les municipals (30,4+30,6+21,5) tenim que un 82,5% dels llagosterencs que van votar el diumenge 26 de maig, aprova el dret a l’autodeterminació i el camí cap a la independència, per sintetitzar la base sobre la qual hem d’avançar tenint-ho tot molt més ben lligat del que es va demostrar que teníem l’1 d’octubre del 2017.
