“Les orquídies són el que queda del paradís”. És una frase que un cop vaig sentir dir a una naturalista. Una persona que –al contrari que jo– en sabia molt, d’aquestes petites flors salvatges que ens alegren la primavera. Crec que volia dir que són flors d’una bellesa extraordinària i que sovint compensen la relativa manca de flors en certs llocs i en certes estacions de l’any.
Enguany, la COVID-19 ens ha robat moltes coses. Moltes vides humanes, inclús d’amics i parents, i ens ha robat la quasi totalitat de la primavera. Només n’hem pogut veure la floració de les espècies més precoces d’orquídia, abans del confinament. Després, els primers passeigs post-confinament ens estan permetent de veure el final de temporada de les espècies més tardanes. Petita compensació. I sí, Llagostera té la seva quota de paradís, amb unes quantes espècies que no solen fallar, la floració global de les quals podríem situar entre febrer i finals de maig.
De fet a Llagostera tenim una de les espècies més extraordinàries d’Europa, amb un nom ben rar. La “Mosques Grosses” o Xàrria en català, Barlia Robertiana en llatí. De fet, diuen que és una de les més grans orquídies salvatges d’Europa. Poden arribar als 80cm d’alçada amb una flor (de fet, és un conjunt de flors) relativament gran, d’un color lila no massa encès. Una altra cosa que distingeix aquesta espècie, típica del Mediterrani, és la seva precocitat. Comença a treure del terra la primera fulla pel novembre i floreix pel febrer. S’ha donat el cas que a la flor li nevés 20cm de neu a sobre, cosa que mataria la majoria de flors. Però a la Xàrria, no sembla afectar-li massa. Per cert, crec que seria una excel·lent flor-símbol de l’Empordà o el Gironès. Típica dels marges dels camins i de les carreteres, el seu gran problema són els senglars que se’n mengen molts bulbs en plena floració. Per exemple, d’onze plantes que vam trobar a l’entrada de 2019, sabem que vuit van ser devorades. Només les tres protegides amb barres de ferro -vegeu la de la foto- han sobreviscut i florit correctament enguany. Què costaria plantar unes quantes barres més?
La preciosa Flor d’Abella (en llatí Ophrys pifera) és una altra espècie preciosa que tenim a Llagostera. Però l’hem de buscar molt perquè sol ser molt local i poc estesa. A Panedes se n’ha trobat una magnífica colònia que té la seva màxima floració el mes de maig. És, doncs, de les darreres espècies en aparèixer en el cicle primaveral. Però, ai las!, pateix la mateixa sort que les Xàrries, i d’altres espècies, perquè els senglars se’n mengen els bulbs. I no han hagut de fer confinament.
Penso que costaria ben poc a l’Ajuntament de Llagostera de fer uns petits tancats per ajudar aquesta espècie tan local a consolidar la seva colònia. Seria magnífic. En els darrers tres anys, hem pogut veure que un promig del 60-70% de les plantes florides de la colònia eren devorades pels senglars en la darrera setmana de floració, limitant-ne greument la capacitat de procreació en el futur. Desapareixerà l’única colònia que, fins ara, hem pogut trobar a Panedes? Seria una pena i no costaria gens de prevenir-ho. Així, es podria portar els grups escolars a veure-les, juntament amb les altres espècies d’orquídia que tenim a Llagostera. Per les altres espècies d’orquídies, en canvi, més esteses i comunes –el Clavell violaci (Limodorum abortivum), el Curraià blanc (Cephalanthera longífolia), la Platantera bifòlia (Platantera bifolia) o la molt més estesa Pentecosta (Orchis morio)- no hem de patir tant. Si bé els senglars se’n poden menjar alguna, el fet que no estiguin en colònies les fa menys exposades. Coses del paradís.
