El col·laborador de l’apartat de Poemes i narracions d’El Butlletí, Joan Frigola, publica Les notes del destí amb l’Editorial Sunya. Us convidem a assistir a l’acte de presentació que tindrà lloc el diumenge 18 d’abril, a les 12, al Teatre del Casino Llagosterenc. La presentació anirà a càrrec del periodista Joan Ventura i compatarà amb la lectura musicada de fragments del llibre. Tot seguit, hi haurà vermut a la terrassa del Casino amenitzat per l’actuació del grup local My Start. El preu és gratuït, però l’aforament és limitat i cal reserva prèvia al 972 83 00 05 o bé amb un correu a infocultura@llagostera.cat.
Us compartim un fragment de la novel·la:
…
Les primeres notes de l’Hotel Califòrnia el transporten cap a l’èxit i la fama. El so del seu teclat el fa entrar en el mon de la festa perpetua. Corria per una carretera fosca del desert, sentia la frescor del vent movent-me els cabells. Les paraules del cantant li recorden una sortida de festa, feia pocs mesos. En Santi, amic de sempre, cridant “Ara venim”. A més velocitat de la permesa, corrent cap a les carpes de Calella de Palafrugell. Amb les finestres obertes i la mirada febril després d’uns cubates, els ulls fixos en els neons de l’entrada. Això podria ser el cel, o això podria ser l’infern.
Sent físicament la mirada de dones que segueixen els seus moviments amb devoció. Un lloc encantador. Veu com els caps de dues noies extremadament atractives es mouen al ritme de la música. Molt d’espai a l’hotel Califòrnia. Reconeix una d’aquestes noies que estan davant de tot, és una actriu de l’escena catalana. Les mirades es troben uns instants, convidant-se a retrobar-se més tard. Una cara encantadora. La cançó avança mentre en Toni somia la calidesa d’aquells llavis, somia en respirar l’alè d’aquella mirada. Benvingut a l’hotel Califòrnia.
Pel teclista, el concert avança vertiginós. Les noies no es mouen de primera fila. Cada nou tema que toquen, se sent més proper a la noia rossa de cabells llargs. S’esforça per recordar el nom, quasi està segur que sortia a Merlí… Potser l’havia vist al teatre. Marga. Efectivament, Marga.
Sobre les últimes notes de Purple rain, en Toni veu que la companya de la Marga està parlant amb el cantant. Els proposa anar a fer una copa al chill out de l’hotel Columbus.
Amb un gin-tònic a la ma, mentre en David i l’amiga de la Marga riuen enfonsats en un sofà, en Toni s’interessa per obvietats que ella no vol contestar.
— La boca serveix per altres coses. —El bes és llarg.— Benvingut a l’hotel Columbus.
…
