Estem en una situació excepcional en què la nostra activitat diària s’ha vist truncada. Tenim sort de poder seguir amb les classes de la Universitat. Per molts de nosaltres, dedicar unes hores al dia a l’estudi de la carrera que hem escollit, ens pot servir per a evadir-nos de la realitat tan dura que estem vivint. Per aquest motiu, primerament cal donar gràcies a la feina que estan fent els responsables de la facultat perquè no se’ns privi de seguir aprenent.
La Universitat de Girona és coneguda per la seva proximitat, i per aquest motiu, molts trobem a faltar anar a classe i compartir estones amb els companys i els professors. Pot semblar que estem molt ben refugiats a casa i que disposem de tot el que necessitem: accés als apunts, a articles científics i a un whatsapp dels nostres amics, però realment, casa nostra pot ser un ambient advers quan es tracta d’estudiar i realitzar exàmens.
Hi ha qui pot pensar que pel fet d’estar a casa, “sense ningú que ens vigili”, pot suposar un avantatge en una prova, però pot no ser així. Tothom té les seves estratègies i algunes poden ser considerades moralment reprovables, però això no és exclusiu de les avaluacions online. Per a un gran nombre d’estudiants, estar a classe, amb el caliu dels companys i la seguretat que et dona el professor, és molt més avantatjós que un reguitzell de documents als què poder consultar en els escassos minuts que dura la prova.
Les mesures que en alguns casos s’estan aplicant, com la limitació de temps, afegeixen estrès i angoixa en una situació que hauria de servir, sobretot en aquests dies, per oblidar-nos de la pandèmia i entregar-nos a la nostra vocació. No ens podem centrar en tot el que hem après si només ens passa pel cap el tic-tac del rellotge que corre i les mil incidències tècniques que poden sorgir.
Cada casa és un món, alguns de nosaltres no gaudim de tots els avantatges d’una biblioteca, i en aquesta situació no ens podem plantejar comprar-nos un ordinador més ràpid o millorar la nostra tarifa de connexió. La bombolla de concentració que es forma en una classe durant un examen no té res a veure amb l’ambient d’una casa un dimarts a la tarda, no podem aturar la vida dels que conviuen amb nosaltres.
D’altra banda, també m’agradaria puntualitzar que esperem sortir de la Universitat amb una sèrie de valors que, pacientment, els professors ens ensenyen any rere any, com l’ètica. Aquesta situació pot ser una gran oportunitat perquè els futurs científics us demostrem que hem adquirit aquesta competència.
No podem oblidar que en alguns casos sí que s’ha aconseguit adaptar les avaluacions a la situació. S’ha aprofitat la oportunitat de que els estudiants disposem dels apunts i que estem connectats per a transformar l’examen en una activitat més, destinada a consolidar els coneixements i fomentar la cooperació. Que els exàmens serveixin per aprendre no hauria de ser només una conseqüència de la distància. Ser científic és estar constantment consultant bibliografia i treballar en equip.
Faig aquest escrit per posar en valor el paper dels professors i de l’espai que és la Universitat. Aquesta situació tan extraordinària ens ha fet apreciar el que tenim quan anem al campus, les instal·lacions, l’ambient, i la gent. Des de casa tenim ganes de seguir gaudint d’aquesta etapa i, sobretot, de tornar aviat.
