La va salvar un referèndum. Sí, un referèndum, la imparable resistència de les palamosines i una lluita judicial de gairebé una dècada. Com seria avui la platja del Castell si no hagués estat per la mobilització popular? 6.001 vilatans votaren l’any 1998, dels quals el 69,81% digué NO a la urbanització de Castell. Tot i que les activistes de l’organització Salvem Castell s’oposaven a la convocatòria del referèndum perquè de fet ja s’havien recollit 13.124 signatures en contra de la urbanització. Salvem Castell, nascut el 7 d’abril de 1997, no era el primer col·lectiu que s’organitzava contra la destrucció de la Costa Brava. La tradició en la defensa del territori és llarga, ho documenten llibres com “Salvem castell. La veu d’un poble contra l’especulació urbanística” i “Escola de radicals. Quaranta anys defensant el territori a l’Empordà” recentment publicat. Entre els precedents trobem Salvem s’Alger, que s’havia organitzat als 70 en defensa de les seves barraques, el moviment contra la construccio d’un port esportiu a Palamós i el col·lectiu per la recuperació de l’ús públic de l’Ermita de Bell-Lloch. La plataforma en defensa del paratge natural de Castell va neixer fa 25 anys quan un canvi en el pla d’ordenació urbana va canviar la qualificació del terreny a “sol urbanitzable programat” i va permetre que les empreses promotores Castell S.A. i Camo S.A. iniciesin moviments per a construir un camp de golf, un hotel i 280 habitatges unifamiliars. Els 33 recursos judicials interposats demostren la incansable resistència del col·lectiu Salvem Castell que va lluitar fins a aconseguir preservar la platja que estimaven.
Als anys 20 i 30 la Costa Brava es posà en voga i l’elit cultural i artística europea del moment la començà a envair. Als 50 vingué l’allau del turisme de masses després de la guerra i amb ella la construcció d’urbanitzacions com bolets, confonent el negoci turístic amb el negoci immobiliari. Avui, un quart de segle més tard, quan totes pensavem que l’especulació ja era història, l’arribada massiva de capital forani i la fi de la crisi han reactivat el sector immobiliari i han obert un nou capítol d’especulació a petita i gran escala a primera línea de mar des de Llançà fins a Lloret. Les grues tornen a decorar la costa i els escriptoris de les regidories d’urbanisme es desborden. Begur, que és la vila que més activitat constructiva concentra, a l’estiu passa de 4.000 a 20.000 habitants atonyinats en 50 urbanitzacions. En aquest nou escenari advers per als espais naturals i els habitants del litoral neix en el 2018 la plataforma SOS Costa Brava. Aquesta agrupació que aglutina 24 organitzacions llança un crit d’alarma per a la protecció de 16 zones naturals amenaçades per més de 20 projectes urbanístics insostenibles que afecten 1.425 hectarees de sòl que projecten ser arrassats per urbanitzar 35.000 habitatges. La primera gran victòria d’aquest moviment social ha estat aconseguir que la Generalitat, davant de l’allau de denúncies, hagi declarat dues moratòries per a decidir quines zones cal preservar executant un pla director de desclassificació de 265 sòls no sostenibles. Fent cas omís de la voluntat dels seus habitants, alguns Ajuntaments no volen aturar aquest tipus de projectes. És el cas de l’Ajuntament de Palamós respecte a la zona residencial que està arrassant la Pineda d’en Gori, el de Palafrugell triplicant els m2 de la llicencia del famós xalet del Golfet, o les insultants actituds de l’alcalde de Cadaqués, Josep Llobet, o de l’alcaldessa de Tossa, Gisela Saladich, que ha firmat un conveni urbanístic que dona llum verda a la urbanització de Cala Morisca després de 25 anys de defensa ciutadana de l’última cala verge que queda en aquest tram de costa. En aquest nou brot de la “febre del totxo”, SOS Costa Brava segueix perseverant en la carrera contra la poca costa que ens queda a través de la denúncia pública, l’organització d’espais de debat i informatius per a la sensibilització de la població, accions de protesta i d’altres accions de difusió i recaptació de fons. En aquest moment impulsa la campanya #SangBrava que té la intenció de recaptar 60.000€ per a cobrir les despeses jurídiques que comporta seguir lluitant als tribunals més de 20 casos d’especulació urbanística.
I tot això, a sant de què? Del turisme. No podem permetre que cap de les nostres viles quedi enterrada sota el ciment que mata la terra i la vida. Els megaprojectes denunciats degraden el mediambient però també tenen repercussions socials: atrauen la mercantilització dels recursos naturals, l’explotació laboral associada al sector serveis, alteren el teixit associatiu i incrementen el cost de la vida i l’habitatge per l’arribada del turisme massiu. Tot això representa una vulneració dels nostres drets ambientals i polítics, perquè en la lògica capitalista dels amants de la plusvalua tot s’hi val, però nosaltres sabem que no tot té un preu. El turisme fa negoci dels paisatges que van matant lentament els foranis que ni amor ni respecte tenen per la nostra terra.
Algunes persones encara pensen que els ecologistes “van en contra del progrés”. No saben que estan en lluita per la defensa dels drets col·lectius, per al benestar popular i per aconseguir un desenvolupament repectuós que no té per què estar renyit amb el mediambient, un creixement sostenible conscient que permeti que totes gaudim d’un entorn saludable. Els i les llagosterenques no som ben bé ni de mar ni de muntanya, afortunades de ser una mica de cada entorn. Hem crescut passejant per l’Ardenya però nedant a la Costa Brava. Costa, que ens queda lluny i a prop. A prop quan es tracta d’agafar el cotxe i buscar un lloc bonic on passar un matí d’estiu, lluny quan es tracta d’involucrarnos en la seva defensa. Si tampoc volem un pam més de ciment a la nostra costa també es responsabilitat nostra mobilitzar-nos. Vivim histories diferents però si ens mou l’amor per casa nostra és moment d’esforçarnos per trobar la manera de col·laborar en la defensa del territori. El compromís per a cadascú serà diferent: des d’implicar-se a formar part del grup d’activistes de SOS Costa Brava, participar de les manifestacions i convocatòries a potser només fer una donació i difondre aquest missatge. Tot suma. El proper diumenge 16 de juny, per exemple, Salvem la Pineda d’en Gori ha convocat una arrossada popular en oposició a la construcció del polèmic tercer edifici. Quin pla millor que sumar-se a gaudir d’un bon tiberi en bona companyia en un lloc meravellós i per una bona causa?
Fa 25 anys Salvem Castell va aconseguir protegir el bé comú, avui ho fa SOS Costa Brava, i també ho pots fer tu. Els i les llagosterenques, que som una mica de terra endins, també hem crescut entre les nits d’estiu que sonen a havaneres, guardem records salats, hem gaudit de les aigues curatives que banyen les nostres caletes, ens sentim afortunades dels moments màgics en bona companyia que fan olor de pineda, de xíndria, d’arrossada popular i de gambes de Palamós entre el grocs, els verds i els blaus dels notres paratges. I aquests privilegis no hagueren existit i no seguiran existint si centímetre a centímetre els nostres repesentants polítics entreguistes regalen el territori als petits i grans especuladors. És moment de fer pinya per a reivindicar un model de gestió del territori social i sostenible. Més ciment a la nostra costa? Més ciment a costa nostra? Ni un pam més de ciment a la costa Brava. T’hi sumes?
