Amb l’any nou, el vuitè número de l’actual etapa d’El Butlletí va arribar als punts de venda habituals: la Llibreria Sureda, Can Madí i La Natura. Com sempre, vam anunciar-ho a través de les nostres xarxes socials. En aquesta ocasió, però, els imprevistos pandèmics no ens van deixar concretar l’acte de presentació (que esperàvem poder fer presencial).
El reportatge de Política i Societat d’aquesta edició el dediquem al teixit associatiu local i, especialment, a analitzar la seva situació actual, tan afectada per la covid-19. De ben segur que ben aviat tindrem oportunitats de tractar la qüestió. De moment, us compartim l’editorial del número 8 i, és clar, us animem a comprar-vos el vostre exemplar!
Postpandèmia i comunitat
(editorial del 8è número de la 5a etapa d’El Butlletí)
COL·LECTIU DE COORDINACIÓ
«Parlar d’associacionisme, especialment en un context com l’actual, és fer-ho de la imprescindible aportació altruista de cada col·lectiu en allò que li és propi, de benestar i creixement personal a partir de la socialització… Però, també, de capacitat crítica i d’empoderament col·lectius, d’antídot cohesionador contra tot tipus de discursos d’odi (…)»
Encarem el 2022 i ja farà dos anys que vivim immergits en l’excepcionalitat de la pandèmia (un cop més, hi insistim: fem cas als professionals, complim amb les mesures de cada moment, vacunem-nos). I, en l’esguard, la postpandèmia; esperem que els pitjors efectes de la covid-19 es vagin atenuant fins a quedar definitivament ancorats en el passat però, sens dubte, aquest període suposarà un abans i un després en múltiples aspectes… Des de les evidents implicacions sanitàries (incloent-hi l’àmbit de la salut mental, que cal visibilitzar especialment) o econòmiques, a les que afecten la vida cívica i cultural.
I, així com parlem de postpandèmia, bé que podem parlar de postautonomia per referir-nos a un context polític en què la sobirania —l’anhelada i votada, però també la poca que podíem haver donat per garantida anteriorment— ha esdevingut un miratge. Passen els anys d’ençà de 2017 i, entre governs que no aconsegueixen ser efectius, promeses de diàleg que no avancen i una repressió que no cessa, restem incapaços de recuperar l’esperança, l’ambició i la força que en alguns moments vam saber demostrar-nos. A Llagostera, les setmanes prèvies a tancar aquest editorial, hem pogut veure com continua el procés judicial contra en Pau Sánchez, detingut i empresonat el 2019 i a qui la fiscalia demana més de sis anys de presó per manifestar-se; o la imposició de la vehicularitat del castellà a una de les nostres escoles per part del TSJC, arran de la voluntat d’una sola família. Altra vegada, també: tota la nostra solidaritat amb en Pau i amb tothom qui batalla per defensar l’escola catalana. En aquest sentit, veureu que en aquesta ocasió hem cedit la nostra contraportada a la Plataforma per la Llengua, entitat que està fent una tasca ingent per explicar i revertir l’emergència lingüística que vivim.
Tot plegat, amb un Estat espanyol governat per això que es van atrevir a anunciar com «el Govern més progressista de la història» i amb unes dretes cada cop més extremes escalfant a la banqueta. Convindreu amb nosaltres que ésser optimistes costa prou!
El cas, però, és que ens entestem a ser-ho i, sobretot, a continuar aportant el nostre humil gra de sorra a la vida local, posant el focus on creiem que pot ser útil. Per això vam decidir dedicar el reportatge de Política i Societat d’aquest número al teixit associatiu llagosterenc; un entramat de col·lectius vital i divers que és un tresor, tan ple de potencialitats a explorar com de fragilitats a cuidar. Com a entitat que som, hem viscut en primera persona algunes dificultats sobrevingudes en l’associacionisme durant aquests temps. Tot i que la nostra activitat —a diferència d’altres que han patit situacions molt més crítiques— ha estat factible en tot moment (poc que hem pas tingut restriccions a l’hora d’escriure i publicar), el treball voluntari també cal nodrir-lo amb les vivències, les complicitats i els vincles que es cuinen en la presencialitat, en les estones compartides. En són ingredients essencials i, en gran mesura, ens hem acostumat a veure’ns-en privats.
I és que parlar d’associacionisme, especialment en un context com l’actual, és fer-ho de la imprescindible aportació altruista de cada col·lectiu en allò que li és propi, de benestar i creixement personal a partir de la socialització… Però, també, de capacitat crítica i d’empoderament col·lectius, d’antídot cohesionador contra tot tipus de discursos d’odi, d’espais d’aprenentatge i d’ús de la llengua pròpia, de la cultura com a relat comú i en permanent construcció que permet explicar-nos qui som però també, i sobretot, imaginar allò que podem ser.
Com sempre, a partir de les seccions habituals i gràcies a l’aportació inestimable dels nombrosos col·laboradors d’El Butlletí, en les següents pàgines hi trobareu tot de continguts diversos, pensats per continuar aprenent, reflexionant i gaudint sobre qüestions locals —o de molt més enllà, però amb mirada llagosterenca. Bon any nou, i bona lectura!
