En el ple d’aquest mes es va aprovar la concessió al Consell Esportiu del Gironès dels espais esportius municipals situats a la zona esportiva per tal de desenvolupar el casal esportiu durant l’estiu; i la concessió d’un parell de terrenys al CTTI i Edistribución per a la col·locació d’un centre emissor de telecomunicacions (el ja existent de darrere del cementiri) i d’un transformador a la Canyera, respectivament.
L’ordenança fiscal reguladora de les llars d’infants va ser modificada per tal de donar cabuda a la gratuïtat per a les famílies de l’Infantil 2 a les llars d’infants, cosa que suposa l’enèsim greuge de la Generalitat de Catalunya envers el món local. Aquesta mesura, que podria haver estat ben progressista i que s’ha quedat en alguna cosa feta molt de cara a la galeria -i qui sap si per guanyar quatre vots!-, tal com està aplicada escanya una mica les finances del món local ja que no només no assumeix la part del cost que sufraguen els ajuntaments, cosa que hauria d’haver fet si s’hagués inclòs l’I2 dins el cicle educatiu, sinó que crea tot un seguit d’incerteses sobre el nombre d’alumnes fixos d’aquesta edat, que afecta molt negativament els ajuntaments causant un maldecap enorme en la planificació organitzativa i econòmica pel que fa al nombre de personal educatiu necessari per donar el servei adequat a les llars d’infants.
Pel que fa a temes de personal, es van aprovar en tres acords diferents una modificació de llocs de treball per cobrir la plaça d’enginyer municipal, recentment vacant, i dues modificacions de l’oferta pública d’ocupació per estabilitzar dues places que van quedar pendents en la modificació anterior que es va fer en el ple de març.
Per urgència es va aprovar també una moció de suport als jutges i jutgesses de pau enfront la nova llei orgànica d’Eficiència Organitzativa del Servei Públic de Justícia que l’Estat espanyol està tramitant a les Corts Generals i que contempla suprimir la figura dels jutges i jutgesses de pau tal i com la coneixem ara, fent la seva elecció una mica menys democràtica.
La participació del nostre grup en el ple municipal d’aquest passat ple de maig va acabar amb una denúncia del pacte per la llengua al que van arribar ERC, Junts, PSC i Comuns, per donar compliment a una sentència del TSJC que, un cop més, lamina un dels nostres drets com a país, com és l’ús de la llengua catalana i, en particular, limita el seu ús com a llengua vehicular a l’escola, en comptes d’optar per la via de la desobediència i la mobilització populars. La defensa d’una llengua mai hauria de ser un instrument polític, i s’hauria d’entendre, també en el cas de Catalunya, com una eina per igualar socialment totes les persones, independentment del seu lloc d’origen. Renunciar a la defensa del català com a única llengua vehicular a les escoles implica una regressió de drets no només per a les persones que tenen el català com a llengua materna, sinó sobretot per a aquelles persones que precisament no el tenen. El català com a llengua vehicular suprimeix barreres socials i guetos idiomàtics; per contra, la sentència dels TSJC els crea i promou l’enfrontament entre les persones alimentant, de retruc, els anhels de la branca més rància del nacionalisme espanyol. Nosaltres pensem que no és així com es defensa la República catalana, ni aquesta és la mena de república catalana que volem. No la volem submisa, sinó combativa i mobilitzada, sobretot en un tema tan sensible com el de la llengua, que tants amplis consensos ha tingut durant dècades al nostre país. En la defensa de la llengua, ni un pas enrere!
