Les noves tecnologies ens han obert un món nou: hem canviat les formes de comunicar-nos, de rebre informació, de queixar-nos i de proposar solucions. Oportunitats i riscos.
El món que se’ns obre ens converteix de sobte en experts en futbol, meteorologia, immigració, dret internacional, jurisprudència, política, periodisme, estratègies electorals…
Sorprèn com ens arriba tot plegat: amb rapidesa, en frases curtes (moltes vegades tergiversades), sense gaire explicació (i si en té, no la llegim perquè és massa llarg); sovint no confirmem la veracitat del que ens arriba i en fem difusió indiscriminada escampant alegrement el que poden ser fake news.
Rebem al WhatsApp un munt de missatges que ens demanen que #omplimlesxarxes amb una imatge amb llaç groc per tal de salvar els presos i les preses polítics, o un altre que assegura que si 50.000 persones signem en un enllaç, el govern alemany ens retornarà sa i estalvi el president Puigdemont. De debò? Hem perdut la capacitat de distingir entre què és cert i què no?
El nostre sistema educatiu, que tant defensem i hem de seguir defensant, ens forma per convertir-nos en homes i dones crítics, dels que no accepten les coses com els diuen que són, dels que miren, observen atentament, contrasten, es qüestionen, detecten i es plantegen preguntes. No permetem que la rapidesa, l’exponencialitat o la dimensió del missatge que ens arriba a través de les xarxes ens faci vulnerables.
Tot i així, em pregunto si, darrerament, en comptes de crítics, no ens haurem tornat uns intolerants arbitraris als qui no pensen com nosaltres. Des del sofà de casa, amb el mòbil a la mà i en poques paraules els sentenciem en judicis sumaríssims; alguns són capaços de deixar anar insults i ofenses gratuïtes que ni el pinxo del barri!
Les xarxes ofereixen un munt d’avantatges, potencialitats i oportunitats, però també comporten riscos si no en sabem fer un bon ús. Malauradament, cal admetre que només amb el mòbil a la mà NO podem arreglar el conflicte a la franja de Gaza, ni el segrest del vaixell de Proactiva Open Arms, ni les morts al Mediterrani… i tampoc el conflicte català, tot i que molts s’hagin tornat grans experts en el tema els últims mesos… això sí, des del sofà.
