Seguim presentant-nos. En aquesta ocasió, el lloc escollit per fotografiar-nos ha estat la plaça de la Llibertat. Situada al nucli antic de Llagostera —just a sota del campanar i el mirador de l’església— ha estat popularment coneguda com la plaça de dalt per distingir-la de la plaça de baix (o plaça de la bomba), amb la qual queden unides per un dels carrers majors més petits del món. Pur barri vell, qui ho diria que —abans que el poble busqués l’espai i les llums turó avall, estenent-se cap a la plana— havia estat un dels centres socials i comercials de la població. I qui ho hagués dit, que s’acabaria anomenant plaça de la Llibertat… Sota la intimidadora silueta de l’església, amb la presència de l’ara majestuosa Casa de les Vídues —davant l’antiga casa de Jaume Roure, el cèlebre cacic llagosterenc— i havent-se anomenat des de 1940 fins el 1979 Plaza 18 de Julio, ho hem de considerar tot un èxit de la història.
Amb una Casa de les Vídues que actualment alberga les activitats de l’Espai Jove, l’Espai Educatiu, el Centre de Recursos Tecnològics i l’Escola d’Art Pere Mayol, la plaça de la Llibertat forma part d’aquest nucli antic que ara exhibim orgullosos als visitants i que ha incrementat l’autoestima dels llagosterencs. Sobretot si no s’entra a les cases, si no es travessen els ocres, grocs i terrosos de les façanes i no et preocupen les condicions de vida de bona part de la gent que hi viu. I és que en aquest país les transformacions sovint no van més enllà de la façana.
En Jordi Casas té 28 anys i —tret d’alguna estada temporal a l’estranger— sempre ha viscut a Llagostera, al veïnat de Bruguera. És graduat en psicologia, actualment cursa un màster en psicopedagogia i treballa com a autònom en un centre de suport educatiu al poble. Com és estadísticament normal en una generació precaritzada com la seva, té un currículum ben estrany —del qual se sent orgullós: A banda de l’àmbit educatiu, ha treballat en sectors com la construcció, l’hostaleria, la distribució alimentària o la defensa forestal.
Des de ben jove ha estat implicat en l’associacionisme local i l’activisme social. Ens explica que entén la política com l’eina a prendre per lluitar contres les injustícies que ens envolten i transformar la societat. Prendre-la com a simple eina de gestió —com fàcilment acaba derivant-se de la professionalització— suposa, com a mínim, obrar en connivència amb aquestes injustícies… Es va forjar en l’independentisme d’esquerres de Joves per la Terra, el sindicalisme estudiantil del SEPC o diverses organitzacions que han impulsat i procuren desencallar el procés d’emancipació nacional. Darrerament, va participar en l’Assemblea d’Esquerres de Llagostera, que cercava (i trobava) consensos amplis entre grups de gent diversos. Com ja ho havia fet en una ocasió l’any 2011 com a independent, la implicació en una candidatura municipal li sembla un pas lògic. Especialment en un context local com l’actual on, des de la identificació compartida amb les sigles de CUP (i de la CUP-Alternativa), ha vist aplegar persones valuosíssimes i la possibilitat d’un canvi real com el que fa temps, ell i tants altres, esperaven.
També l’apassiona la música (el podeu haver vist tocant el trombó tant en una big band de jazz com amb un grup de rap), la tranquil·litat de la muntanya a l’estiu o la d’alguna cala perduda a l’hivern.
La Nuri Font ha dedicat 36 anys de la seva vida a l’educació, en poblacions com Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro, Hostalric i Llagostera. Concretament aquí com a tutora d’una aula d’acollida, precisament el lloc on ha gaudit més fent de mestra. De tot aquests anys el que més valora és el contacte amb els infants, els lligams afectius que hi ha establert i que fins i tot ara hi manté. Des que s’ha jubilat està igual o més activa que abans. Conrea les seves aficions: la lectura, el cinema, el dibuix i la pintura, les plantes, les caminades vora el mar, els seus blogs, les xarxes socials… Té un component d’hiperactivitat que de moment no és alarmant, però que li ha servit per començar una nova etapa de la seva vida amb més força que mai.
Es considera defensora dels drets dels animals i també del medi ambient i és sòcia d’algunes ONG que es dediquen a aquests temes (Galgos 112, Fundació Altarriba, Greenpeace). La seva visió del món ha estat sempre des de baix a l’esquerra i és per això que participa en aquest projecte engrescador i que recull bona part del seu ideari personal.
Ha col·laborat amb algunes entitats i associacions locals i actualment amb El Butlletí de Llagostera. És llagosterenca de naixement i el que més li agrada del poble és la diversitat de les persones que hi viuen i, per tant, de llengües i cultures. Considera que això l’enriqueix i el fa més humà i més obert. Creu que els grans objectius de la política han d’anar encaminats a millorar la vida de les persones i dels éssers vius en general i també a la preservació de l’entorn natural.
En Marc Gabarra va néixer l’any 1985 al barri de Gràcia de Barcelona. De jove va començar a voltar arreu del Principat: Solsona, Tortosa, Llançà, el Vallès… Des de fa més de dos anys, però, ha fet arrels amb la seva parella i la seva filla a Llagostera.
Va estudiar un Cicle Formatiu de Grau Superior de gestió de recursos naturals i paisatgístics —fet que el va portar a treballar des de jardiner a peó forestal— passant abans per dependent en diverses botigues, administratiu, vigilant de pàrquings, repartidor… Bé, ja se sap com de magnífic pot arribar a ser el món de les ETT! Des de fa 10 anys, treballa en l’ofici que des de l’adolescència li va despertar l’entusiasme: bomber.
Amant de la natura, ha format part d’entitats ecologistes com DEPANA o la IAEDEN. Ja des de petit —quan els caps de setmana anava d’excursió amb l’esplai— sabia que enmig del bosc, als camps o als rierols hi trobava quelcom d’especial i que allò s’havia de protegir. Més tard desenvoluparia la consciència que hi ha més coses a cuidar. Com ho són, entre d’altres, els drets laborals; motiu pel qual va ser delegat sindical de CATAC durant un temps, sindicat del qual segueix essent afiliat.
A Llagostera ha trobat un poble i un entorn privilegiats que li permeten gaudir de la bicicleta, l’excursionisme, l’aire lliure… Però també, a partir del fort teixit associatiu del poble, hi ha conegut un grup de persones properes amb les qui construir un lloc millor. Pensa globalment i actua localment, aquest tòpic —ens comenta en Marc— l’ha animat a l’hora de sumar-se al projecte de la CUP-Alternativa, un col·lectiu ple de gent amb empenta i ganes de fer del poble un espai de tots i per a tots.
