Continuem amb la voluntat d’aprofitar aquest espai per mostrar i explicar amb profunditat les persones que integren el projecte municipalista de la CUP-Alternativa per Llagostera.
Aquesta vegada, l’indret escollit per fer-nos la foto ha estat el carrer Isabel Vila (sí, sembla que finalment hem de parlar de Vila i no Vilà), en la seva confluència amb la rotonda del tractor. Així, ens podem aturar a recordar què va significar aquesta figura pel nostre poble i quins són els valors que ens ha deixat en herència, valors que nosaltres continuem reivindicant de forma activa i ferma.
Isabel Vila i Pujol (Calonge 1843 – Sabadell 1896) va ser una dona republicana, gran lluitadora pels drets dels treballadors. De fet, és considerada la primera sindicalista catalana. Va arribar al nostre municipi el 1857. Vivia al carrer Hospital i no sabia llegir ni escriure. Va dedicar la seva joventut a treballar, tenir cura dels malalts i formar-se amb la idea de ser mestra d’escola. Quan tenia 25 anys, li va tocar viure la Revolució de 1868 i, malgrat que en un primer moment no volia formar-ne part, va donar suport a l’aixecament armat dels republicans i va estar atenent els ferits.
Va ser una de les impulsores de l’Associació Internacional de Treballadors (AIT) a la comarca del Baix Empordà i va crear també la Federació Local de l’Associació Internacional de Treballadors de Llagostera. Per molts, era coneguda com la Isabel Cinc Hores (per la seva reivindicació de la jornada de cinc hores per als menors de 13 anys que treballaven a les fàbriques) i va participar de manera molt activa en la creació d’una biblioteca per la gent obrera a Llagostera.
El 1874, amb el cop d’estat del general Pavia i la il·legalització de la Internacional, es va emetre una ordre de detenció per Isabel Vila i va haver d’exiliar-se a Carcassona (Occitània). Allà va ser acollida per una família de maçons il·lustrats i va poder cursar estudis de magisteri. El 1880 va poder tornar a Catalunya per dedicar-se a allò que sempre havia anhelat tant: entrar en el món de l’ensenyament i fundar un col·legi a Barcelona. Més tard, va ser directora d’una escola de nenes de la Institució Lliure d’Ensenyament a Sabadell, on va morir el 1896.
Molta gent de l’època -com el polític republicà Pere Caimó- la defineix com una gran activista, valenta i decidida, que tenia un autèntic caràcter lluitador.
Procedim a les presentacions dels components de la CUP-Alternativa, d’esquerra a dreta segons apareixen a la imatge.
En Joan Cortés i Olea té 32 anys. En fa un parell que treballa a un despatx d’enginyeria i arquitectura prop de Llagostera, encara que prèviament ha exercit de professor i tutor d’un PQPI, de cuiner i de tècnic en una petita ONG. Va estudiar enginyeria industrial, però defensa la idea que va aprendre més fent d’animador en el lleure en un esplai de la seva ciutat d’origen, Mataró, que no pas a la universitat.
El seu camí dins el món del voluntariat el va dur a participar activament en diversos camps de treball a països del sud amb la ONG on va acabar treballant com a tècnic de cooperació durant 2 anys. De fet, va seguir estudiant un màster en Tecnologies per al Desenvolupament Humà i la Cooperació a la UPC que li va servir per desenvolupar el seu pensament crític en relació al funcionament del món i, en concret, en la relació dels països del Nord amb els del Sud.
En Joan verbalitza “L’única manera d’aconseguir que la vida als països del Sud sigui digna és transformant el Nord i la seva relació amb el Sud”. Per aquest motiu, aprofitant la seva arribada a terres gironines, va decidir militar a l’assemblea local de la CUP de Girona i, uns mesos més tard, animar a aquelles persones que havia conegut al poble a constituir una assemblea local a Llagostera que sigui motor de transformació al poble.
Actualment, segueix fent voluntariat en una escola lliure situada a Sant Esteve de Palautordera portant-ne la gestió econòmica. És feliç quan és a l’hort i, si tingués més temps, voldria començar a estudiar enginyeria agrònoma i/o antropologia, tenir una vinya, tornar a fer cooperació, fer pa a casa cada setmana i mil i una coses més que no fa perquè el dia només té 24 hores.
L’Anna Viñas i Roca té 41 anys i treballa, des de fa molt temps, com a tècnica de Serveis Socials d’un ajuntament proper. Va estudiar educació social i anys més tard va cursar pedagogia a la Universitat de Girona. Des de ben jove ja va mostrar interès i inquietud per poder desenvolupar formació i dedicació professional en l’àmbit social.
És filla de Llagostera i, malgrat haver estat uns anys vivint fora del municipi, va decidir tornar al poble per estar a prop de la família i poder gaudir d’una millor qualitat de vida. Ja fa temps que està vinculada a la CUP, que és membre del casal independentista “ El Forn” de Girona i sòcia d’Òmnium Cultural. Les seves aficions són viatjar, gaudir de la natura i de la cultura del nostre país.
Arran del referèndum de l’1 d’Octubre i gràcies a la coneixença d’altres llagosterencs i llagosterenques que compartien un projecte comú en clau nacional i municipalista, va ser conscient de la necessitat de fer política des d’una altra perspectiva. Per aquest motiu, va col·laborar activament en la creació l’Assemblea local de la CUP a Llagostera i, més endavant, va sorgir la confluència CUP-Alternativa per Llagostera en la qual no només està implicada, sinó també molt engrescada.
L’Anna comenta: “La política ha de tornar als carrers i es necessita la força i la participació de la gent per canviar maneres de fer de la vella política que no acceptem. Les institucions han de ser el vehicle per traslladar el que la gent diu i la política veritable s’ha de fer des de baix i a l’esquerra”.
La Isabel Miquel i Riera té 40 anys i és mare de dos nens, en Pau, de 9, i en Guim, de 4. Va estudiar Història a la Universitat de Girona i, quan va acabar, va fer un màster en Patrimoni Cultural. Acabada la carrera va treballar durant 6 anys en arqueologia arreu de les comarques gironines, per acabar entrant al món de la docència. Fa més d’una dècada que és professora de secundària: primer a Vidreres, després a Blanes i finalment a Sant Feliu de Guíxols, on des de fa 3 cursos exerceix com a cap d’estudis.
Ha viscut la major part de la seva vida a Llagostera, on ha participat i col·laborat amb diferents associacions del poble: la colla gegantera, Dones d’arreu, l’AMPA de l’escola bressol El Carrilet… També ha format part durant 4 anys del consell escolar de l’escola Lacustària. Va ser una de les persones que va iniciar la cooperativa de consum “A pas de cargol” i, en clau política, ha format part -durant els últims 8 anys- de la candidatura d’Alternativa per Llagostera, espai des d’on ha pogut conèixer les necessitats de la gent del poble.
Li encanten el mar i la muntanya, així com fer llargues excursions. És feliç amb un llibre a les mans o fent un cafè amb els amics, però sobretot jugant i compartint estones amb els seus fills.
