La setmana passada vam celebrar, altre cop telemàticament, el ple del mes de novembre. Normalment aprofitem aquest espai per fer un repàs dels diferents punts que es tracten en el ple. Aquest mes però ens permetreu que ens centrem més en una de les mocions que el nostre grup va presentar juntament amb CUP-ALL i el PSC al voltant del sistema de salut pública.
Ja sabeu que els ajuntaments no tenim excessives competències en matèria de salut però com a administració més propera al ciutadà tenim l’obligació, i també la vocació de defensar els interessos de tots els usuaris i treballadors, especialment els llagosterencs.
Les dues primeres demandes de la moció van en relació a l’ampliació del nombre de serveis que s’ofereixen al nostre CAP. Per això instem al Departament de Salut a ampliar el nombre de facultatius incloent metges de família, especialistes en ginecologia, psicologia o especialment en pediatria. Aquest últim cas és especialment urgent que ja que en moltes ocasions els pares i mares d’infants del poble s’han de desplaçar a altres poblacions per a qualsevol consulta en relació a la salut dels fills.
De les primeres coses que vam fer al entrar a l’ajuntament va ser dirigir-nos als representants del departament de Salut per demanar una ampliació del CAP. Això va ser vist amb bons ulls, però també ens van comentar que les obres tardarien encara dos o tres anys a començar. Mentrestant, la primavera passada es comprometeren a adequar un espai per a urgències que vam reclamar com a indispensable. La pandèmia i les conseqüències socioeconòmiques a què ha calgut enfrontar-se no han permès dur a terme aquesta obra. La Conselleria de Salut, conscient de les necessitats de Llagostera des del punt de vista sanitari, ha optat per la instal·lació, durant els propers mesos d’uns mòduls prefabricats que actuaran d’ampliació provisional, oferint més serveis dels que es donen actualment. Esperem que l’ACa no posi problemes per l’emplaçament proper a la riera.
Però les mancances pel que fa a salut a Llagostera no es circumscriuen només al CAP, sinó que també pensem que es troben en el geriàtric. Des de fa uns mesos el Departament de Salut ha assumit la gestió d’aquest tipus de centres i pensem que és un encert. Pensem, també, que això pot millorar els serveis mèdics dels geriàtrics i demanem un metge fix al la residència Josep Baulida.
Totes aquestes peticions són fruit d’un infrafinançament del sistema català de sanitat per part de l’Estat espanyol i també de la pròpia Generalitat. L’any 2009 el percentatge de despesa sanitaria era del 6,77% del PIB i actualment és del 5,9%. Les retallades aplicades després de la crisi financera de fa una dècada en son les responsables.
A Catalunya el govern de Convergència i Unió va ser un alumne avantatjat a l’hora d’aplicar polítiques d’austeritat i el sistema sanitari en va ser un dels sectors més perjudicats. De fet al capdavant de la conselleria de Salut s’hi va situar l’ex director general de la Unió Catalana d’Hospital, la patronal de la sanitat privada, Boi Ruiz. Aquest va ser qui va aplicar una de les pitjors retallades de tot l’estat, per alegria del sistema privat que va veure com el seu nombre de afiliats augmentava de forma important.
Si repassem les xifres de tota aquesta operació, ens podem fer una idea de la magnitud de la tragèdia. El pressupost en salut es va reduir en 1.500 milions d’euros, passant de 9.875 milions el 2010 a 8.290 l’any 2014. Això va comportar la reducció de 2.400 professionals sanitaris i uns 1.100 llits, a més a més es van tancar quiròfans, es van reduir horaris dels centres d’atenció primària, es van deixar de cobrir baixes i, fins i tot, es van tancar plantes d’hospital senceres.
El pressupost de salut d’aquest 2020 és de 9.789 milions, una xifra que tot i que s’acosta a la de 2010, considerem encara insuficient. La pandèmia que estem patint actualment ha posat de manifest que la salut ha d’estar al centre de tot i que ens calen més recursos per poder tenir un sistema de salut públic de més qualitat.
Des del govern ens comprometem a defensar els punts d’aquesta moció en les reunions que tenim amb els representants del departament de Salut. Sabem que no podem prometre aconseguir-ho tot, almenys en aquesta legislatura, però som tossuts i lluitarem perquè així sigui.
No voldríem acabar aquest text sense posar de relleu una altra moció que també vam presentar al ple juntament amb la CUP sobre la violència masclista i l’afectació de la COVID. La pandèmia ha agreujat una problemàtica que ja de per si és una emergència nacional, provocant que dones maltractades s’hagin vist abocades a conviure les 24 hores del dia amb el seu agressor.
Garantir uns serveis d’atenció integrals a les dones víctimes d’aquest tipus de violència i implantar recursos habitacionals d’urgència, així com la creació d’una línia de recursos econòmics a dones afectades per poder trencar la dependència econòmica amb els seus agressors, són alguns dels acords que apareixien a la moció.
Per a nosaltres treballar des del municipalisme per solucionar problemes globals és també una obligació com a representants públics.
