És un fet inqüestionable que una de les imatges més icòniques de Llagostera és el de l’antic castell, rodejat per les restes de les muralles de la vila, perquè a més de ser la seu de l’Ajuntament també és un record d’un període turbulent i fascinant, l’Edat Mitjana, durant el qual el nostre poble féu les seves primeres passes. Però a pesar d’aquesta importància bona part de la seva història continua entre les tenebres de l’oblit, degut principalment a les poques i contradictòries dades que proporciona la documentació medieval.
Història:
Encara que l’any 1130 el comte barceloní Ramon Berenguer III disposà en el seu testament que si algun dia la seva filla Berenguera, en aquell moment reina de Castella, enviudava i tornava als comtats catalans aquesta residiria a Llagostera, cosa que fa pensar que hi hauria una casa forta o castell, no és fins al 1288, més d’un segle i mig més tard, quan es menciona explícitament per primera vegada al castell de Llagostera. Concretament quan el rei Alfons el Franc el vengué a carta de gràcia per 32480 sous al vescomte empordanès Dalmau IV de Rocabertí.
No obstant en aquest document l’expressió “castell de Llagostera” més que a una fortificació fa referència als drets i beneficis que s’obtenien d’aquesta població, perquè des del punt de vista dels medievals un castell no només era l’edifici sinó també els drets feudals que s’aplicaven al territori que controlava.
Tot i que Llagostera tornà a mans de la corona el 1323 a l’any següent el rei Jaume II la donà a Ot Montcada1, mantenint-se aquesta sota el control dels seus descendents, que l’any 1375 reberen el títol de baró de Llagostera, fins a l’any 1423, quan foren substituïts pels empordanesos Cruïlles2
D’aquest moment cal senyalar, que a pesar de les mencions prèvies al castell de Llagostera, quan Ot de Montcada arribà al poble construí un pis fortificat sobre l’església parroquial, com consta el 1332, on residí ocasionalment a pesar de l’oposició del clergat local. Posteriorment el seu fill Pere l’enderrocà cap al 1360, a causa de les pressions de l’episcopat gironí
Va ser en un moment posterior, situat entre finals del segle XIV i inicis del següent, quan s’aixecà la construcció que podem veure avui en dia. Que més que una fortificació militar, ja que aquest rol el complia les muralles de la població, era un castell-palau urbà on a més de residir el baró de Llagostera quan visitava la vila també era des d’on els seus oficials administraven el territori.
Durant la segona meitat del segle XV la conflictivitat creixé a Catalunya per culpa tant a l’aferrissada rivalitat entre el rei Joan II i les institucions catalanes, que desembocà en l’esclat en la cruenta Guerra Civil Catalana (1462 – 1472), com a les creixents reivindicacions dels pagesos de remença, que després de dues revoltes foren satisfetes parcialment amb la firma de la Sentència Arbitral de Guadalupe el 1486.
Igual que molts altres llocs de les nostres contrades el castell de Llagostera tingué un paper rellevant durant aquests anys conflictius, perquè si el 1448 era testimoni de la reunió dels remences llagosterencs a la “plaça del castell” dècades més tard fou ocupat pels pagesos rebels, sent retornat als seus propietaris després de la firma de la Sentència.
Descripció:
A pesar de les múltiples reformes que ha sofert l’edifici d’ençà que l’Ajuntament de Llagostera el comprà en 1865 al duc de Medinaceli, sent la més important l’ampliació cap al nord, avui en dia encara conserva diferents elements del període medieval, principalment a la planta inferior.
Aquesta constitueix en una gran sala dividida internament per tres grans arcs, que recolzen el pis superior, reforçats externament per tres contraforts, ja que el que està situat al nord és fals, on encara es poden veure mutilats els escuts de la casa dels Cruïlles. Cambres similars, anomenades sala, també n’hi havia en molts castells i palaus hi havia cambres similars perquè era on se celebraven molts actes relacionats amb la vida nobiliària, com celebracions o judicis.
En canvi la planta superior està completament reformada fet que ha comportat l’eliminació de la majoria dels elements d’origen medieval, només poden hipotetitzar a partir d’altres casos que hi hauria les estances més privades.
1: per saber més d’aquest personatge i la seva família llegir l’article “Senyors feudals de Llagostera: la casa dels Montcada (1324 – 1423)” , publicat en el Butlletí del maig del 2018.
2: per saber més d’aquesta casa llegir l’article “Senyors feudals de Llagostera: la casa dels Cruïlles a l’Edat Mitjana (1423 – 1497)”, que sortirà en el Butlletí del desembre del 2018.
