Llagostera, 29 de juny de 2018.
Benvolgut Jordi,
Em dic Kissima Sillah Sumareh i vaig néixer a Gàmbia, en un poble molt petit anomenat Dingiri. Als 16 anys vaig venir a viure a Catalunya i ara en tinc 24.
He decidit escriure’t una carta perquè conec una mica la situació del país i també la teva. Crec que ets víctima d’una gran injustícia. La presó no ha de ser casa de ningú. Si t’empresonen per les teves idees has d’estar-ne molt orgullós i caminar amb el cap ben alt (en tot cas qui s’ha d’avergonyir són els qui t’han empresonat) i sobretot lluitar fins que aconsegueixis el que vols.
Pensa que hi ha molts mesos dins els anys, molts dies dins els mesos i moltes hores dins els dies, i a vegades sembla que el temps no passa o que transcorre massa ràpidament, tot depèn de la situació en què et trobes, però estigues ben segur que ens en sortirem, perquè tenim tot el dret a lluitar pel que és just. Llavors el temps parlarà i et donarà la raó. La veritat et farà lliure. El teu fill estarà orgullós de tu (com tots nosaltres), precisament perquè la teva lluita i el teu sacrifici és per al bé de tots i no només pel seu. Estàs lluitant i patint per tot un país.
Et vull donar les gràcies i m’agradaria fer-te una abraçada ben forta. Dóna ànims a tots els companys de presó i molt especialment a la teva família.
Seguirem lluitant al carrer fins que surtis i, sobretot, pensa que no estàs sol.
