Per Laura Jaime i Femenia, Presidenta de l’Associació.
Deia Gandhi que la grandesa d’una nació i el seu progrés moral poden ser jutjats per la manera en què tracta els seus animals.
A tots els pobles i ciutats hi ha colònies de gats no controlades i els problemes principals que generen són els que han d’abordar les administracions locals, que són les que en tenen la competència, apliquen la llei i regulen, en definitiva, la tinença d’animals domèstics, i de manera coordinada, amb les associacions locals, posar-hi els mitjans necessaris per fer front a la situació.
Les associacions de gats de carrer, com totes les associacions animalistes en general, tenen per objectiu principal vetllar pel benestar i la salut dels animals, frenar-ne la proliferació incontrolada, afavorir la convivència amb les persones, evitar la insalubritat i, si és factible, potenciar-ne l’adopció.
Segons xifres donades pel Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya, en condicions favorables i sense cap mena de intervenció o control d’esterilització, la progressió felina de creixement estableix que una sola gata pot tenir una descendència indirecta de més de 1.700 gats i gates en només tres anys.
Amb aquesta finalitat, l’Ajuntament de Llagostera i l’Associació Gats 108 col·laboren a
1) Esterilitzar els gats de carrer mitjançant la implementació del programa CER
2) Crear colònies controlades en terrenys municipals i mantenir-les en condicions òptimes de salubritat.
3) Afavorir-ne, sempre que sigui possible, l’adopció
Control de natalitat amb el programa CER
CER (Captura-Esterilització-Retorn) és la manera més eficaç de poder controlar el creixement de la població felina. Així és com es gestiona la captura dels gats d’una colònia natural, que són grups de gats que conviuen en un espai. Els gats que han estat sociabilitzats són més fàcils d’agafar, sobretot perquè han estat en contacte amb persones i s’han perdut o bé han estat abandonats². És més difícil d’aconseguir la captura dels gats que viuen al carrer, que són més salvatges i no es deixen tocar. En aquest cas, es fan servir gàbies-trampa, que en permeten la captura.
Un cop capturats es porten al veterinari, on se’ls fa una revisió, se’ls desparasita i se’ls esterilitza. Un cop recuperats, se’ls retorna a la colònia que s’ha creat, sempre preferentment, a prop del seu territori.
Per distingir que un gat mascle està esterilitzat, se’ls escapça la punta de l’orella dreta, i si és femella, l’orella esquerra. Aquesta intervenció permet eliminar les molèsties produïdes pels gats (orins, baralles, miols en època de zel…).
Creació de colònies
Generalment, els gats viuen en grups, en llocs on es procuren l’aliment i poden estar a recer. Una actuació comença quan l’Ajuntament rep les incidències dels veïns, i Gats108, que també rep avisos de persones, permeten tenir la localització dels gats de carrer.
Primer es prepara la colònia controlada, que s’ubica en un terreny municipal idoni, s’hi instal·len casetes fetes amb material reciclat, o bé maletes transportadores. També podrien servir recipients, contenidors adequadament aïllats de la humitat i preparats pel fred. Actualment, a Llagostera, n’hi ha 3 en funcionament. Una al Cementiri, una a la Deixalleria i l’última, que encara està situada de forma provisional a causa de les obres, a la urbanització la Canyera. Està previst fer-ne una a Can Gotarra, en el transcurs de l’any vinent.
Manteniment de les colònies controlades
Diàriament es vigila que tinguin menjar, aigua, que la caseta estigui neta i en condicions. Per això és molt important que ningú no els alimenti fora de les zones controlades, perquè els animals s’acostumen a menjar en els punts d’alimentació establerts. És indispensable que ho faci personal autoritzat, que tinguin vinculació directa amb Gats 108, perquè en són socis, col·laboradors o voluntaris Quan tenim el compromís ferm de les persones, l’Ajuntament, a petició de Gats 108, expedeix un carnet d’autorització per posar menjar als gats de les colònies. Ha de ser menjar sec, obligatòriament, perquè el menjar tou està prohibit per l’ordenança municipal publicada al BOP, el 18 de maig de 2018 https://ssl4.ddgi.cat/bopV1/pdf/2018/96/20189604252.pdf
Adopció
No tots els gats es poden donar en adopció, perquè són gats salvatges que no han estat mai tancats ni amb convivència directa amb les persones i seria difícil l’adaptació de l’animal. Quan són més petits, sempre després d’alletar-los la mare, i és possible agafar-los, tocar-los, hi ha un protocol d’actuació per part de les entitats:
S’ha de firmar un contracte d’adopció, s’ha de col.laborar amb les despeses de l’adopció, (revisió veterinaria per garantir-ne l’estat de salut, vacunació, desparasitació, esterilització o, si encara és petit, acceptació del compromís de fer-ho. Incorporació del microxip.)
El marc legal que empara els animals
Sovint, les festes populars amb el maltractament i la tauromàquia han estat una de les lluites constants de les entitats. Mitjançant la Llei 3/1988, del 4 de març, de protecció dels animals, es va comptar amb una legislació global sobre la protecció dels animals. La Llei esmentada, que va ésser capdavantera en el nostre entorn, tenia com a objectiu recollir els principis de respecte, defensa i protecció dels animals que figuren en els tractats i convenis internacionals i en les legislacions dels països socialment més avançats.
L’any 2003 el Parlament de Catalunya va aprovar una nova Llei 22/2003, de 4 de juliol, que prohibia el sacrifici d’animals abandonats en els centres d’acollida, i el reconeixement com éssers sensibles psíquica i físicament.
Aquesta Llei responia a la necessitat d’adaptar la situació legal de Catalunya a les novetats que s’anaven produint i a l’evolució que la societat catalana havia experimentat en aquesta matèria. Per aquest motiu, aquesta Llei fa una nova definició del concepte d’animal de companyia, en regula la protecció i, més especialment, es configura com una disposició marc de protecció dels animals, amb l’objectiu principal d’incrementar la sensibilitat dels ciutadans respecte a la protecció dels animals.
El concepte d’animal de companyia s’estén també als animals de la fauna no autòctona que de manera individual viuen amb les persones i han assumit el costum del captiveri, per tal d’incrementar-ne el control i, consegüentment, el grau de protecció.
Una altra novetat era el fet que es manifesta una clara declaració de principis, en considerar els animals com a organismes dotats de sensibilitat psíquica, a més de física. Això no vol dir res més que són mereixedors d’uns drets propis de la seva condició animal.
A aquests drets que se li atorguen s’afegeix la prohibició del sacrifici de tots els gossos i els gats que han sofert abandonaments per manca de responsabilitat de llurs propietaris i que, malgrat això, mereixen que la seva vida transcorri en condicions dignes i sigui respectada. D’entre les novetats d’aquesta Llei, també cal posar en relleu que es formulen de manera coherent a la finalitat de protegir els animals tant les obligacions de les persones propietàries i posseïdores d’aquests com les prohibicions de les accions que els poden causar danys.
En l’àmbit dels animals de companyia també hi ha importants novetats, destinades totes a aconseguir una adquisició responsable de manera que els ciutadans que voluntàriament adquireixen animals se’n responsabilitzin, en tinguin cura i, sobretot, els respectin els drets, i, per tant, no els abandonin. Per a aconseguir aquests objectius és imprescindible també comptar amb els centres de venda d’animals, els quals han de complir un seguit de requeriments.
Aquesta Llei també regula i limita la cria de gossos i gats per particulars, amb la finalitat de disminuir-ne el nombre i evitar una proliferació indiscriminada sense cap mena de control, ja que en moltes ocasions aquests animals pateixen les conseqüències de l’abandonament. Per tal que aquesta Llei sigui un instrument vàlid i eficaç per a assolir les finalitats que estableix, s’actualitza el règim sancionador, adequant-lo al nou contingut d’aquesta Llei i regulant-lo tot respectant els principis propis del procediment sancionador.
Pel que fa al marc legal de Llagostera, el 18 de maig de 2018 va sortir publicat al BOP 96 l’aprovació de modificació d’una ordenança de control i tinença d’animals https://ssl4.ddgi.cat/bopV1/pdf/2018/96/20189604252.pdf
Creació de l’Associació Gats 108
A finals de l’any 2016 un grup de persones amoïnades pel creixement constant de les colònies sense control de gats ens vam trobar amb amb la regidora de Medi Ambient, per tal de constatar el fet de diferents punts del territori de Llagostera on els gats s’estaven convertint des de feia temps en un malestar per a la convivència. Un cop detectats els llocs crítics (urbanitzacions, carrer Ricard Casademont, Can Gotarra), vam acordar que per tal de procurar resoldre el problema i les queixes dels veïns, havíem de crear una associació que col·laborés activament amb l’Ajuntament.
I així vam fer l’Associació Gats 108, una entitat sense finalitat de lucre, integrada per voluntaris, legalitzada i reconeguda per la Generalitat de Catalunya i inscrita al registra d’entitats del Departament de Justícia amb el NIF G55290787. La Junta de l’associació està representada jurídicament per una presidenta, una secretària, una tresorera i dos vocals.
Actualment tenim una vintena de socis, voluntaris i col·laboradors vinculats a l’associació. Convidem a totes les persones que tinguin afecte pels gats, que participin en aquest projecte, seran benvinguts a Gats 108.
Com obtenim recursos
Mitjançant les quotes dels associats, participant en les fires que s’organitzen a Llagostera (Fira del bolet, Nadal, Sant Jordi, Segar…) i algunes fires animalistes de la comarca, on posem a la venda samarretes i material divers amb el logo de l’Associació Gats 108. També tenim repartides unes guardioles que trobareu a la Llibreria Sureda, Casino Llagosterenc, Drogueria Frigola, Perruqueria Francesc, Clínica Veterinària Llagostera. I una subvenció petita que ens atorga el consistori.
Per Nadal i per Sant Jordi posem a la venda cava brut nature amb l’etiqueta i xapa de Gats 108, embotellada per una cava de Sant Sadurní.
Des del dia 28 de setembre al 28 d’octubre, al Casino Llagosterenc, faré una mostra naïf de màscares, gats i pobles fets amb cartó i altres materials reciclats. Un percentatge de les vendes aniran destinades a Gats 108.
Com els destinem
Els pocs recursos de què disposa l’entitat es destinen principalment a comprar pinso per mantenir les colònies, per assistir els gats, si se’ls detecta alguna malaltia, i portar-los al veterinari, per medicacions i productes sanitaris i assumir les despeses habituals d’una entitats com la nostra, sense finalitat de lucre.
- Com s’hi pot col·laborar
-
-
- Per ser col·laborador, voluntari o soci de Gats 108, us podeu posar en contacte en el correu electrònic: associaciogats108@gmail.com També en el cas que es detecti una colònia de gats urbans, es pot sol·licitar l’actuació a la Regidoria de Medi Ambient.
-
Pel que fa als gats domèstics, és important que els propietaris d’un gat l’esterilitzin, l’identifiquin amb un xip i una xapa, l’inscriguin al cens municipal (servei gratuït) i no l’abandonin mai (un gat de casa no sobreviu en una colònia de gats de carrer).
Dades des que es va engegar el programa CER
Segons dades facilitades per l’Ajuntament, pel que fa al nombre d’esterilitzacions que s’han fet, des del setembre del 2016, data en què es va implementar el programa, fins aquest agost 2018, han estat un total de 94 operacions/tractaments. 33 l’any 2016, 47 l’any 2017 i 14 l’any 2018). Per sexes: 40 esterilitzacions a femelles, 33 a mascles, 1 eutanàsia i 20 tractaments a gats petits.
¹ Abandonament d’animals. Xifres alarmants
A Catalunya, els gats i gossos que es van deixar al carrer i van ser acollits per refugis i protectores, segons dades del 2005, van ser més de 40.000.
La Fundación Affinity Animales y Salud de la UAB, el Departament de Territori i Sostenibilitat i la Diputació de Barcelona van fer un estudi comparatiu de dades corresponents a l’any 2015 per poder-les comparar amb les de 2005, any a partir del qual es disposa de les primeres xifres oficials sobre el nombre d’animals de companyia abandonats a Catalunya, i així observar com ha evolucionat aquesta problemàtica en aquests 10 anys.
L’obtenció de dades ha estat duta a terme per agents rurals de les comarques catalanes que han anotat les entrades d’animals registrades corresponents a l’any 2015 d’un total de 106 centres d’acollida i associacions de Catalunya.
D’aquest estudi comparatiu es desprèn que un total de 29.119 animals de companyia van ingressar l’any 2015 en un centre d’acollida a Catalunya. D’aquests, 6.904 animals van ser retornats als seus propietaris. La resta, 22.215 animals, s’han considerat abandonats.
L’any 2005, el nombre d’animals recollits va ser de 28.475 i van considerar-se abandonats 24.600. Aquestes dades confirmen una reducció dels abandonaments a Catalunya d’un 9,6%, en aquests deu anys. Xifres esfereïdores que ens haurien de fer reflexionar i sobretot ens haurien de empènyer a educar els nens a les escoles sobre el respecte pels animals, la conveniència de l’adopció i la responsabilitat de tenir-los.
