Laura Jaime Femenia publica Ara fem com si balléssim. El llibre es pot comprar a la llibreria Sureda, a la mateixa editorial o encarregar-lo a qualsevol llibreria. Podeu llegir-ne el pròleg aquí:
https://www.editorialgamberra.com/producte/ara-fem-com-si-ballessim/
ISBN 978-84-122161-9-6
Uns anys després del seu llibre de narracions Desordre de passions, la Laura Jaime i Femenia https://www.escriptors.cat/index.php/autors/jaimel
ens regala un altre recull de 17 narracions ben boniques i ben diverses escrites amb un llenguatge ric de matisos.
I per escriure-les suca la seva inspiració en les coses de cada dia, per això les seves narracions es basen en una observació, i sovint en una caricatura, de la vida mateixa i de personatges de tota mena. De vegades tan anodins que poden passar desapercebuts pels seus companys de feina, com en Josep de “Viure amb discreció”, d’altres vegades impertinents, com el senyor del conte “Que puta és la vida”, o egòlatres a matar, com en Juli de “Sempre i només jo”, però sempre són personatges entranyables que al final t’acabes estimant.
I com a personatges normals tret de la vida normal també poden patir de desavinences matrimonials, de desamor, de solitud, o d’incomprensió. El fet de la solitud, de no trobar qui t’escolti, el porta fins al límit de la caricatura en el conte “L’ofici d’escoltar”, on el fet d’escoltar l’assumeix, a tant l’hora, una empresa especialitzada.
A la Laura en els seus contes li agrada jugar amb la sorpresa, per això és capaç de descriure’t magistralment un enamorament i festeig per proposar-te immediatament un final tràgic i inesperat. O oferir-te una tirallonga de receptes culinàries per trobar també un final sorprenent i tràgicodivertit.
Els contes de la Laura tenen molta gràcia, de vegades són ben divertits, com “Com es perden les sabates”, però per regla general no són contes d’humor, perquè en molts d’ells darrere de la caricatura dels personatges i de situacions grotesques, s’hi amaga un to de tendresa, de nostàlgia, o fins i tot en alguns una punta, punta, de tristesa. Al capdavall, no ens enganyem, segons com t’ho miris la vida sempre acaba malament… o, si més no… acaba. Per això de vegades els seus contes ens parlen del pas del temps, de la vellesa, de la pèrdua de facultats, de la desmemòria i fins i tot de la residència d’ancians.
I m’ha fet gràcia descobrir-hi també un bocí de la seva pròpia biografia en el conte “Una nit de Sant Jordi”, on ens descriu el complicat “repartiment” d’un premi literari a la ciutat de Perpinyà, on ella justament va guanyar el seu premi literari amb el llibre “Desordre de passions”.
Potser al capdavall darrere de cadascuna de les narracions de la Laura Jaime, hi ha transformades amb gràcia, disfressades, caricaturitzades i literaturitzades, pinzellades de la vida, de la seva pròpia vida, de les seves idees, dels seus pensaments, dels seus sentiments… I per què no?, de la vida de tots nosaltres, fets com estem fets d’una barreja d’il·lusions, de rialles, d’anhels, d’encerts, de contradiccions i també de desenganys.
Laura, escriu i escriu-te, que ho fas molt bé.
Enric Larreula Vidal
Escriptor
