Aquests dies l’escola és en boca de tothom per dos motius ben concrets. En primer lloc, una sentència del TSJC que anul·la el Projecte Lingüístic d’un dels dos centres públics de primària perquè no recull que la llengua castellana ha de ser també una llengua vehicular i, en segon lloc, hi ha un debat encès sobre si cal recuperar la sisena hora el curs vinent a les dues escoles.
Del primer tema se n’ha parlat a bastament a totes les xarxes socials i a més és recurrent des de l’arribada de gent partidària o votant de partits espanyolistes i d’ultradreta, que només busquen trencar la convivència a la nostra societat. O és que encara no sabem que desgraciadament la nostra llengua és minoritària i cal preservar-la? Que no som conscients que no té un estat al darrere que vetlli per ella, ans al contrari, un estat en contra, que per ràbia o deixadesa no s’entristiria gens si desaparegués? Que sabeu d’ algú que de jove o d’adult no entengui o no sàpiga parlar en castellà?
Però jo volia referir-me al segon tema, el de la sisena hora, perquè per sort o per desgràcia tinc l’edat suficient per fer-ne una valoració des de la seva implementació fins ara. Potser molts no coneixen l’origen d’aquesta ampliació de l’horari escolar que va començar el curs 2006-2007 a Catalunya. En aquell moment l’escola concertada, un dels grans problemes del nostre país, cobrava uns diners a les famílies, però com que era legalment discutible perquè eren centres subvencionats per la Generalitat, el que feien era fer una hora més de classe sufragada pels pares. Amb l’arribada massiva d’alumnat nouvingut, les escoles públiques no van ser suficients per acollir-lo i es van haver de derivar moltes famílies cap a l’escola concertada i llavors va néixer el problema: Als alumnes derivats cap a l’escola concertada per manca d’una plaça pública se’ls havia d’obligar a pagar una hora més? Evidentment no era legal ja que no l’havien escollit ells. S’havia de fer evident en els centres concertats que hi havia alumnes de dues categories diferents, els que podien pagar i els que no volien o no podien? Tampoc. I aquí va ser quan el govern tripartit d’aquella època va decidir, en comptes de prohibir fer una hora més a les escoles concertades, obligar a les escoles públiques a fer-la.
Com podeu suposar, ningú dels caps pensants i pares d’aquesta mesura havien trepitjat una escola des de la seva infantesa i per tant no podien saber quines serien les conseqüències de la seva decisió. Conseqüències que intentaré explicar.
- L’horari dels alumnes i dels mestres no és coincident, mentre els docents tenen 24 hores lectives amb alumnes i la resta per a reunions, tutories, coordinació, claustres, preparació de classes o entrevistes amb les famílies, l’alumnat en té 30 de lectives. Això vol dir que l’organització del centre i la confecció dels horaris passa a ser una obra d’enginyeria. Grups-classe que passen a tenir 6, 7 o 8 mestres diferents, quan a primària és molt recomanable que el tutor o tutora romangui a l’aula quantes més hores millor ja que és l’adult referent, amb tot el que això comporta de coneixement i vincle amb els alumnes. També implica que els mestres puguin gaudir d’una o dues tardes lliures o mig matí, amb la qual cosa pot donar-se el cas que els grups d’alumnes facin sortides o activitats sense els seus tutors, que els acompanyin només mitja jornada o que durant tot un dia no apareguin per l’aula.
- Les sis hores d’atenció al grup que no poden fer ni un tutor ni un especialista les ha de fer un altre mestre i quines àrees ha d’impartir aquest docent quan se sap que a primària els aprenentatges o l’adquisició de competències, com es diu ara, es fan de manera global, és a dir, no és natural que l’aprenentatge de la llengua vagi lligat als coneixements del medi, per exemple? És bo per a l’alumne de primària que a cada hora hagi de canviar de matèria? No seria més positiu destinar aquests mestres i més recursos a reduir les ràtios de les aules en lloc de allargar una hora més de classe?
- Si la sisena hora havia d’arreglar els problemes educatius del país ha quedat ben palès que no ha servit per a aquest objectiu, més aviat al contrari: més conflictivitat a l’escola, més desànim i cansament per part dels alumnes i un munt d’hores dedicades a activitats que no han tingut cap resultat positiu, perquè si fos així a Catalunya tindríem l’alumnat més preparat d’Europa i potser del món i si no fixem-nos en les hores lectives a diferents països:
- Alemanya: 662 hores/any
- Dinamarca: 660
- Finlàndia: 599
- Espanya: 810
- Catalunya (amb sisena hora): 1050
També cal afegir que estudis rigorosos fets per la Universitat de Girona i per la Fundació Jaume Bofill destacaven que aquesta sisena hora “generava greus dificultats organitzatives i no millorava els resultats acadèmics”. Per tant hem de castigar als nostres fills i filles de 6 a 12 anys amb un horari de treball més proper al del món adult que no al que els correspon per edat?
I per acabar, dir que la sisena hora representa una pèrdua de diners i de temps. Diners que es podrien invertir en reduir les ràtios de les aules i donar una atenció més individualitzada als alumnes de primària, mesures que indiscutiblement serien molt més efectives.
