L’aprovació de l’adhesió a l’AMAP (l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública) es va fer per unanimitat. A Llagostera, de fet, Aqualia és l’operadora que des del 2011 té el contracte de la gestió de l’aigua per a 20 anys prorrogables. Aqualia és, ja saben, una empresa participada per Fomento de Construcciones y Contratas, grup empresarial present a tot el món que en l’actualitat controla el mexicà Carlos Slim. La concessió és, per tant, una modesta contribució que els usuaris llagosterencs fem per mantenir-lo en un bon lloc de la llista Forbes. L’aigua és un bé comú i hauria de ser una riquesa compartida, un dret fonamental que caldria gestionar públicament i democràticament, però aquí i a bona part del planeta, és encara un servei mercantilitzat. Sabem que el rescat ara mateix és impensable però també que cal situar-lo en l’horitzó polític. I sabem, també, que incorporant-nos a l’AMAP ens sumem a una organització que defensa els principis que hem esmentat i que, a més, ens pot proporcionar assessorament per controlar i revisar tarifes i contractes. Més de 40 municipis que representen un 45 % de la població catalana ja en formen part. Aquesta adhesió, com ho va ser l’adhesió a l’AMEP (Associació de municipis per a l’energia pública) no són acords simbòlics. Més enllà dels serveis que ens poden donar, són també expressions d’un municipalisme que es preocupa per les condicions materials de vida dels nostres veïns i que entén que sense sobirania no es pot accedir als drets. Malgrat la unanimitat en el vot d’adhesió, en el torn de preguntes va sorgir novament un debat que emergeix sovint als plens: la conveniència o no d’internalitzar serveis o de recuperar contractes. No és un debat menor. De fet, la convicció que calia revertir externalitzacions i reforçar les polítiques públiques municipals, és un dels estímuls de la nostra candidatura. És obvi que si no s’intervé en l’habitatge el mercat exclou, limita i encareix l’accés. Si des dels govern municipals no es gestiona la cultura com un servei públic, el mercat ens empobrirà culturalment. Si no s’impulsen polítiques d’activació econòmica afavorint allò que col·lectivament ens convé, el capitalisme financer i de plataforma convertirà tot el teixit productiu en un solar, no serem ciutadans sinó simples consumidors i l’erosió s’emportarà els drets laborals. A l’espera del dia en què la truita girarà definitivament, l’aliança entre les administracions públiques, les empreses de l’economia social i les petites empreses i autònoms, s’ha convertit en una de les poques possibilitats de resistència. Quan parlem de recuperar la zona blava, per exemple, parlem d’això, de reapropiar-nos d’un espai públic i gestionar-lo en benefici del comú. Els dos anys d’exercici de govern ens han permès adonar-nos, però, de l’existència d’una sobirania prèvia absolutament essencial per poder impulsar el nostre municipalisme: la necessitat de dotar l’administració d’equips administratius, tècnics i jurídics suficients. Nosaltres ens hem trobat una administració local desarmada en molts àmbits i reforçar-la, muscular-la en alguns aspectes és absolutament imprescindible i en això estem.
En el Ple es va debatre i aprovar un moció de Junts per Llagostera sobre la protecció del patrimoni local. La disposició que aquest grup va mostrar per parlar-ne, reconsiderar el text que havien presentat inicialment i consensuar el definitiu amb les aportacions d’uns i altres, ens va permetre votar favorablement a una moció que en el seu redactat final compartim plenament. Sospitem, per altra banda, que el regidor del PSC, que no va poder assistir al Ple per problemes de salut, s’hauria sumat al vot favorable. La unanimitat a l’hora de plantejar un Pla de Protecció integral del Patrimoni local és essencial per al futur del nostre poble. Ampliar i reforçar la protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic ja previst al PEPPA, incorporar-hi un pla de protecció del patrimoni natural més enllà del que preveu el PEIN, dotar-nos d’una sala d’exposicions més àmplia per sumar un equipament més a la tasca que es porta a terme des de Can Caciques o l’Escola d’Art Pere Mayol, i fer-ho en defensa del patrimoni cultural en el seu sentit més ampli, tot això que no és feina de quatre dies, és molt convenient que formi part dels consensos bàsics dels grups polítics llagosterencs.
