Junts per Llagostera ha editat i està repartint per tota la població, un document molt crític amb la modificació de les ordenances fiscals que varem impulsar des de l’Equip de Govern. És un document que ens veiem en la necessitat de replicar ja que conté mitges veritats, interpretacions malintencionades i fins i tot alguna mentida. I ho volem fer de forma exhaustiva, enriquint el criteri públic i el coneixement sobre el sentit i l’abast exacte de les modificacions de les ordenances per a l’any 2020. Amb tot, cal dir que debatre sobre una proposta de modificació que afecta els ingressos sense tenir en consideració el pressupost per a l’any vinent i, per tant, sense saber a què es destinaran els recursos municipals, ens sembla clarament precipitat. Nosaltres som defensors d’una fiscalitat progressiva, de la funció redistributiva del impostos i partidaris d’impulsar les polítiques socials que entenem que necessita la nostra població. Els increments en els impostos i taxes que hem aprovat no són ni un capritx ni el fruit d’una gestió frívola. Són l’exercici de responsabilitat i de rigor d’un equip de govern que en temps de vaques magres s’ha trobat un pressupost escurat, enormes dificultats socials a les quals no s’havia fet front i una preocupant sequera en la transferència de recursos provinents dels ens supramunicipals.
IBI
- Increment del 4,55% en immobles urbans i del 3,85% en immobles rústics
La previsió és recaptar uns 100.000€ més que el 2019 en urbana i 9.000€ més en rústica.
Dins l’estretíssim marge que tenen els municipis per a l’obtenció d’ingressos l’IBI és el més important. De fet, en un municipi com el nostre, és l’única font d’ingressos que podem modificar per atendre les despeses i les obligacions que hem heretat, algunes de les quals ni tan sols s’originen en l’àmbit local.
La Resolució de 22 de març de 2018, de la Secretaria d’Estat de Funció Pública, per la qual es publica el II Acord Govern-Sindicats per a la millora de l’ocupació pública i les condicions de treball, estableix una puja dels salaris dels empleats públics del 2% per al 2020, que pot arribar al 3% si el PIB del 2019 és igual o superior al 2,5%. Aquesta puja significa uns 75.000-80.000€ addicionals en salaris públics que, després d’anys de rebaixes i congelacions, tenen més que merescuts.
A banda, hi ha competències i despeses que hauria d’assumir la Generalitat de Catalunya i que, com que no ho fa, ho ha d’acabar assumint l’Ajuntament, amb la consegüent despesa afegida. Per exemple, les llars d’infants, l’avaluació a la baixa del grau de dependència dels residents dels geriàtrics municipals o una qüestió potser menor però reveladora de quines són les relacions entre el món municipal i les administracions superiors com és el control de la vespa asiàtica, que correspon nítidament a la Generalitat però del qual s’inhibeix.
Els 9.000€ previstos en l’increment de la rústica revertiran completament en el medi rural i es destinaran a incrementar la partida de millora de camins rurals.
- S’amplia el límit per poder accedir a bonificacions per família nombrosa
El valor cadastral màxim de l’habitatge per beneficiar-se de les bonificacions passa dels 80.000€ als 90.000€ i el límit salarial a partir del qual s’hi pot accedir també s’incrementa. Aquestes dues mesures fan que el nombre de famílies que s’hi puguin acollir augmenti notablement.
- S’amplia fins al 95% la bonificació per posar el pis en la borsa de lloguer social municipal
Aquesta és una mesura que pretén incentivar la mobilització dels habitatges buits del municipi davant d’una necessitat creixent d’habitatge de lloguer a un preu assequible.
- NOVETAT: S’estableix un recàrrec del 50% de la quota per a aquells habitatges que es trobin permanentment desocupats
JxLl, en la seva crítica, ha oblidat – qui sap si de forma intencionada – que el recàrrec no s’aplica als habitatges desocupats sinó als habitatges “permanentment” desocupats. Els criteris per determinar aquesta desocupació estan fixats en la llei 18/2007 del dret a l’habitatge, que és on es defineix de forma concreta que per tenir aquesta consideració l’habitatge ha d’estar desocupat més de 2 anys seguits. Aquesta és una mesura que sobretot pretén lluitar contra l’especulació i, també en aquest cas, mobilitzar els habitatges buits del municipi. Convé no oblidar que la llei 4/2016 de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial defineix Llagostera com a àrea de demanda residencial forta i acreditada. És una mesura que afecta clarament els bancs i grans tenidors i que per a un govern d’esquerres, que pensa que l’habitatge ha de tenir una funció social i no especulativa, està més que justificada.
ICIO
- Aquest impost actualitza la base imposable d’acord amb la puja acordada pel Col·legi d‘Arquitectes per al 2019.
TAXA RECOLLIDA D’ESCOMBRARIES
- Augment general del 5% de la quota i d’un 10% als majors productors (grans superfícies comercials i restaurants).
- Es crea una nova taxa per als habitatges d’ús turístic pel major impacte potencial en la recollida de residus.
És FALS que es faci una puja del 8% als comerços. La puja als comerços és també del 5%.
Per altra banda, no ens podem estar de destacar que la portaveu de JxLl a l’Ajuntament de Llagostera, és a la vegada consellera de Medi Ambient del Consell Comarcal del Gironès i que per tant és, o hauria de ser, persona coneixedora de la puja del cànon de l’Agència de Residus de Catalunya per dur els residus a l’abocador, i que suposa un increment del 14% respecte el 2019.
Evolució del cànon en els darrers anys.
I és justament aquesta puja i la nostra preocupació pel medi ambient el que explica les millores en les bonificacions que estimulin una recollida selectiva correcta i la minimització de residus.
- Bonificació de fins al 40% per a tots els habitatges que facin una bona recollida selectiva.
Fins ara alguns sectors del municipi només podien tenir un 30% com a màxim.
- NOVETAT: Bonificació de fins al 30% per a les famílies que realitzin polítiques de minimització de residus en aplicar criteris de prevenció d’envasos i polítiques de residu zero, ampliable fins al 40% per ús de la deixalleria i fer compostatge.
- NOVETAT: Bonificació de fins al 20% per als comerços que acreditin que fan venda a granel sense la utilització de bosses de plàstic o de recipients plàstics.
- S’amplia fins al 20% la bonificació per fer compostatge casolà.
- S’amplia la bonificació per baixos ingressos.
S’augmenta el límit del salari mínim que dóna dret a accedir-hi, i es condiciona al fet d’haver gaudit d’alguna bonificació per bona recollida selectiva l’any anterior. Pensem que és de justícia que les famílies amb un menor poder adquisitiu suportin una càrrega impositiva menor, però també entenem que cal exigir la seva implicació en la reducció de residus i en la correcta recollida selectiva.
- NO hi ha cap modificació en les bonificacions a les persones majors de 65 anys.
És FALS, com s’afirma en díptic de JxLl, que la bonificació del 5% no quedi garantida. No s’ha fet cap modificació en aquest aspecte.
TAXA RECOLLIDA D’ANIMALS DE COMPANYIA
- S’adeqüen els imports de la taxa per la recollida dels animals que estiguin en el dipòsit municipal en funció del temps que l’animal s’hi estigui.
Fins ara l’import era únic i estava fixat en 80 €. Aquesta adequació suposa una rebaixa d’entre el 25% i el 88%. I corregeix l’anomalia que comportava l’excessiva penalització per una pèrdua momentània de l’animal.
- NOVETAT: S’amplia l’exempció de la taxa a aquells animals que estiguin en acollida temporal a través de persones voluntàries d’entitats protectores d’animals de companyia.
TAXA SERVEIS ADMINISTRATIUS
- NOVETAT: S’estableix un topall a pagar en la llicència ambiental, cosa que suposa una rebaixa important per a determinades activitats amb una gran superfície.
TAXA PER A LES TERRASSES DE BAR
- Augment del 10%.
Després de més de 10 anys sense pujar aquesta taxa es proposa un augment del 10%, que a la pràctica representa un augment d’1,2 cèntims per m2 en dies laborables i de 2 cèntims per m2 en festius. Com a exemple, per a una terrassa de 25 m2 suposarà un increment de 10 € al mes.
TAXA D’ACTIVITATS EN LA VIA PÚBLICA
- NOVETAT: Per primer cop es posa una taxa pels caixers automàtics d’entitats financeres que es troben en les façanes dels immobles amb accés directe des de la via pública, de 1.000 € per any.
TAXA DE GUALS
- NOVETAT: Aquelles persones que demanin que es pinti una línia groga davant del gual hauran d’assumir el cost de la pintura i pagaran el gual en funció de la longitud de la línia groga.
L’alarma que això provoca en el primer grup de l’oposició és tan sorprenent com injustificada. El que es paga amb al taxa de gual és l’ús privatiu del carrer, ja que ningú llevat de la persona propietària del gual pot aparcar-hi. Per tant, si es disposa d’una major amplada que la porta d’accés el normal és que es pagui aquest augment de metres reservats.
TAXA PER AL GERIÀTRIC
- S’adeqüen les taxes d’acord amb el que va aprovar la Junta de Govern del Patronat de la Residència.
Tot i així, cal recordar que la Generalitat de Catalunya sempre avalua a la baixa el grau de dependència dels residents dels geriàtrics municipals, la qual cosa provoca tensions en els comptes de la Residència. Això causa, per exemple, que no es puguin afrontar determinades despeses relatives a la millora de les instal·lacions o de les condicions laborals de les treballadores.
TAXA DE LES LLARS D’INFANTS
- Es produeix una puja en alguns conceptes.
- S’incorpora una quota de matins o tardes, a un preu més reduït que la quota amb horari base de 6 hores.
Igualment, cal recordar que la Generalitat de Catalunya NO assumeix el compromís d’aportar la part que li correspondria (1.800 € per alumne) i que aquesta part només l’assumeix parcialment la Diputació, i de manera molt insuficient.
Cal recordar també que després de 10 anys sense pujar la taxa, l’any passat ja es va apujar un 10%.
Fer bandera del no increment de les taxes, habitual en el discursos de la dreta lliberal, desemboca a la llarga en la degradació i el tancament dels equipaments per manca de recursos econòmics. I ja sabem que en el darrer mandat, la possibilitat de tancar una de les llars d’infants va ser més que una proposta. En relació a aquests equipaments,defensem els criteris pedagògics, procurant garantir la socialització dels nadons i oferint un servei amb ràtios baixes.