La nostra crònica del Ple Municipal celebrat a l’abril començarà pel final, pel torn de precs i preguntes. Més a baix passarem a valorar les propostes de l’ordre del dia. Volem començar a l’inrevés per mostrar el tarannà de l’equip de govern durant aquest mandat que ja s’acaba, i ho volem fer només amb dues simples preguntes que els vam formular, la resposta a les quals es pot resumir en una dita popular: qui dia passa any empeny.
Una de les preguntes va ser per demanar explicacions de perquè encara no s’ha comunicat la resolució de les al·legacions que van presentar algunes persones sobre l’inventari de camins. De fet, aquesta mateixa pregunta ja els la vam fer en el passat ple de març, i ens van respondre que s’ho mirarien. Sembla que ja s’ho han mirat i la resposta és que no hi ha hagut temps de fer-ho… després de 10 mesos! L’inventari de camins es va aprovar definitivament el juliol de 2018 amb les al·legacions resoltes per l’equip tècnic que va redactar el pla però, pel que sembla, des d’aleshores no hi hagut temps de comunicar-les. Això, que pot semblar una tonteria, causa indefensió jurídica a qui les va presentar, perquè mentre no se’ls comuniquin no tenen l’oportunitat de presentar cap recurs de reposició potestatiu ni recurs contenciós administratiu, en el cas que no hi estiguessin d’acord amb la resolució. Mentre al regidor responsable no li preocupa aquesta situació, des d’Alternativa pensem que l’Ajuntament ha tingut temps suficient per fer les notificacions i que aquest fet és del tot inacceptable.
Una altra pregunta que vam fer va ser per saber, per enèsim cop ja!, com estava el tema de Can Darder. Recordem que l’Ajuntament encara no els ha comunicat que han de restablir la realitat urbanística sobre la construcció il·legal de l’anomenada casa del Pou, que hauran d’enderrocar, ni que estan oferint un dels allotjaments sense tenir la llicència per fer-ho. Després d’anys d’anar-hi al darrera l’equip de govern ens ha demostrat que mai ha tingut voluntat real de solucionar-ho i que des de l’inici se’ns està enganyant dient-nos que s’hi està treballant. A un mes perquè es clogui aquest mandat, podem assegurar que tot han sigut mentides en aquest tema, i que si mai s’ha fet algun pas endavant ha sigut per la insistència d’Alternativa per Llagostera i d’ERC. Segurament hagués sigut més adequat fer una denúncia legal, però s’ha de reconèixer que a vegades hem sigut bastant ingenus en aquest sentit i, més concretament, qui escriu aquesta crònica i que ha representat el grup municipal d’ALL durant aquests quatre anys.
A banda de les preguntes el ple va aprovar la dissolució del Consorci Massís d’Ardenya-Cadiretes, a la qual vam votar en contra, perquè som del parer que precisament el que calia fer era reactivar i potenciar aquest ens per, entre d’altres coses, protegir aquest important espai natural i el seu ecosistema. Per contra, excusant-se en absurdes obligacions legals degut al canvi normatiu que va provocar la LRSAL de Montoro i que són molt discutibles, es decideix dissoldre’l. Diem que són discutibles perquè a allò que obliga la LRSAL és a adscriure els Consorcis a un ens supra-municipal (com ara la Diputació de Girona o la Generalitat, cosa que sí s’ha fet amb altres consorcis) i malauradament el que es demostra amb aquesta dissolució és la manca d’interès i de voluntat política, tant dels set ajuntaments associats en el Consorci com de la Diputació i la Generalitat, per tirar-lo endavant. Però sobretot dels ajuntaments, que fa més de dos anys que no promouen cap acció i que simplement han deixar morir el Consorci d’inanició. Que no ens vinguin ara amb excuses de què la dissolució es deguda al canvi normatiu! La dissolució respon a la manca d’interès i implicació dels ajuntaments i administracions per tirar-lo endavant.
Una altra dissolució que es va aprovar va ser la del CILMA (Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient) que ja venia funcionant a través de l’estructura de la Diputació de Girona i que va permetre, per exemple, la redacció del Pla d’Acció per l’Energia Sostenible (PAES) que té com a objectiu la reducció de les emissions de CO2 i en pro de les energies renovables. En aquest cas, al mateix temps que se n’aprovava la dissolució se sol·licitava a la Diputació la constitució d’un òrgan on els ens locals puguin participar de les decisions en matèria de medi ambient. El fet que aquest òrgan encara no existeixi i que d’alguna manera la feina del CILMA ja es fes a través de la Diputació és el que ens va portar a abstenir-nos en aquest punt.
D’altra banda el ple també va aprovar que les quotes urbanístiques de la Canyera siguin recaptades per via executiva a través de la Diputació de Girona, mentre que el punt sobre l’aprovació de les tarifes de venda d’aigua en alta a la Junta de Compensació de la Canyera es va deixar sobre la taula a l’espera d’aclarir alguns aspectes, per la qual cosa caldrà convocar un ple extraordinari durant el mes de maig per tractar el tema.
