Alguna vegada has pensat sobre com saber cosir pot millorar la teva vida? Us haig de dir que amb mi va ser així.
Cosir s’ha posat de moda. I no només perquè es tracta d’una tècnica amb la qual pots arreglar el teu armari en temps de crisi o crear dissenys de bosses, vestits, bruses…, sinó perquè la costura relaxa i millora la teva autoestima.
Iniciar-se en el món de la costura implica adquirir coneixements sobre moltes qüestions diferents: ús de la màquina de cosir, tipus de costures i, l’origen de tot treball, la realització de patrons.
Amb 16 anys vaig començar aprendre a cosir, em vaig apuntar a un curs de costura que feien aquí al poble. Quan m’hi vaig presentar no vaig trobar joves de la meva edat, sinó que era gent molt més gran. Em va semblar que era estrany. Però de seguida em vaig posar al cap que per cosir no hi ha edat.
El primer que em vaig fer va ser una brusa. En aquell moment no sabia per on començar, ho veia tot molt negre, fins i tot hi havia moments en que m’espantava. Que si punt fluixos, embastar, punt invisible… hi veia massa feina.
La meva ment em preguntava: on t’has posat? De veritat és el què vols fer? I sí, era el què volia fer.
Quan comences, tens moltes ganes d’acabar i finalment quan ho tens acabat i veus els resultats, et quedes molt satisfeta de la feina feta.
Cosir m’apassiona perquè sé que puc crear moltes coses i després sé que podré presumir dels meus models.
Tinc una mestra que m’ha ensenyat a fer servir la màquina de cosir i a partir d’aquí he après els aspectes més bàsics de la costura: posar cremalleres, utilitzar l’Overlock, fer acabats… També he après a treballar sobre patrons. Sí, se n’aprèn a poc a poc. Primer dibuixem sobre paper i després sobre la tela. Retallar bé també és important, però com tot, és qüestió de pràctica.
Quan es domina la màquina de cosir i es comencen a veure els resultats, es converteix en un hobby. Això ajuda a mantenir la ment activa i entretinguda durant el temps en què es realitza, i quan s’aconsegueix l’objectiu es fomenta l’orgull i la satisfacció per haver creat alguna cosa del no-res.
Hi ha gent que prefereix arreglar-se roba vella abans que comprar-se’n de nova. Potser que sigui per la crisi econòmica, sí. És una manera també d’estalviar.
Fa molta il·lusió perquè és una cosa única i per a la persona que l’ha fet és una obra d’art. A més, té el valor afegit que tot el procés l’has realitzat tu mateixa.
Saber cosir m’obre les portes aquí, però sobretot a Gambia, on m’agradaria en un futur poder obrir el meu propi negoci i amb dels diners que pugui recaptar, destinaria una part als meus avis, oncles, cosins… que es trobin allà i l’altra part a la gent necessitada.
