Potser la paraula fal.làcia us pot semblar un xic rebuscada, grandiloqüent, però no n’he pogut trobar cap altre que manifestés d’una manera tan ajustada el que jo pretenc comunicar (.*fal.làcia: aplicació d’un principi inexistent, disposició a enganyar, que enganya amb falses aparences ).
He seguit i segueixo amb molt interès tot el judici del Procés en el Tribunal Suprem. Sento una profunda tristesa, impotència i ràbia… de veure el nostre Govern assegut com si fossin marionetes, en el Banc dels acusats, al mig d’una Sala carregada de simbolismes ancestrals i opressius.
Hi estan perquè se’ls ha d’aplicar La LLEI, perquè l’han incomplert.
Tots sabem que les lleis hi són per complir-se, però també sabem que les lleis són interpretables. Les interpreten els advocats, els jutges i els Tribunals. També sabem que les lleis es poden i s’han de canviar.
En la majoria de països democràtics les lleis s’han adaptat als canvis socials. I en cap cas, les lleis no poden estar per sobre dels Drets Humans i de la democràcia perquè, si passa això, no estem parlant de garantir drets, sinó de trepitjar-los, sota una aparença de normalitat.
Martin Luther King va dir “Nunca olvidéis que lo que hizo Hitler en Alemania era legal para los jueces de éste país”.
A través de la història hi ha hagut moviments socials que, sentint-se tractats injustament, han promogut el canvi de lleis que han provocat canvis en les estructures socials i en el Sistemes de Govern. Posaré exemples de personatges que tots coneixem i que varen aconseguir-ho.
Mohamma Ghandi era advocat i activista social indi. Va lluitar contra les lleis que discriminaven els indis amb la no-violència. Va ser empresonat, la seva dona va morir a la presó, però va aconseguir la independència de la India i canvis importants en les lleis.
Nelson Mandela, polític sud-africà, va lluitar contra l’aparheid, la segregació racial. Va ser empresonat. Creu en el poder del diàleg, la reconciliació i la no-violència: ”per fer la pau amb el teu enemic s’ha de treballar amb aquest enemic. I aquest enemic es farà el teu soci”
“Ser lliure no és només desfer-se de les cadenes; és viure d’una altra manera que respecti i reforci la llibertat dels altres”. I ho va aconseguir. Va morir el 2013. No fa tants anys.
Martin Luther King també va ser un activista social. També va ser empresonat. Va lluitar perquè es canviessin les lleis des de la no-violència. Lluitava a favor del dret a votar i de la no-discriminació dels drets dels negres. A la seva marxa cap a Washington , en el seu discurs “I have a dream “… Va aconseguir canviar les lleis i que s’aprovessin el Drets Civils reclamats. Va morir el 1968. No fa tants anys.
No vull posar la societat catalana actual en el nivell de repressió que sofrien els indis, els negres o els africans, però sí que em serveix per demostrar que quan les lleis són injustes i no s’adapten a la realitat social d’un determinat lloc, hi ha moviments en la ciutadania que intenten canviar-les i això és democràtic. Els que ho han intentat a Catalunya són a la presó preventiva des de fa mesos per haver seguit el mandat de les urnes i el seu compromís amb els programes electorals que ningú no va impugnar.
I són també a la presó perquè un partit xenòfob i masclista com VOX , els va denunciar i actualment seu al costat dels fiscals amb tota la impunitat.
És absolutament injust perquè la presó i l’opressió no soluciona res i perquè el sentiment independentista de molts catalans no l’ofegaran els tribunals. Els problemes se solucionen parlant i negociant. El sentiment independentista català ve de molt lluny.
Aquesta majoria tenim el sentiment de què Catalunya és una nació i voldríem tenir dret a l’autogovern ple, a l’autogestió financera i a la capacitat de decidir sobre el nostre model socioeconòmic, la defensa de la nostra llengua i de la nostra cultura.
El 10 de juliol del 2010, 1 milió i mig de persones varen manifestar-se per rebutjar la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya i a favor del Dret a Decidir. Tenint un President de la Generalitat i President del Govern Espanyol socialistes. I aquí va començar tot.
Els polítics acusats catalans deixen el llistó molt alt amb arguments ideòlogics o tècnics que defensen molt bé. Crec que no es pot dir el mateix de la fiscalia o dels representants de VOX.
No crec es puguin provar amb fets la Rebelió perquè no hi va haver violència. Tampoc la Sedició ni la Malversació. Potser la Desobediència…? però no implica presó.
Tinc la sensació que tota l’operació d’empresonament, inhabilitació i judici no és més que una operació de marketing per fer veure que estem en un estat garantista . I això és pura fal.làcia. M’agradaria equivocar-me.