No hi ha dubte de què el Ple del mes de juny de 2018 ha estat diferent. Podríem dir que el darrer dels punts de l’ordre del dia va significar la culminació de tot un seguit de mobilitzacions de l’AFA de les llars d’infants des que l’equip de govern no va escoltar el seu Consell de Participació i va tirar pel dret en la seva idea inicial d’obrir únicament el Carrilet. El punt en qüestió era una moció presentada conjuntament per Alternativa i ERC, en nom de l’AFA, on es demanava que el curs que ve s’obrissin totes dues llars i amb tots els serveis (menjador i servei Bon dia) tal i com s’ha fet aquest curs.
Els arguments que vam esgrimir en el Ple a favor de l’obertura de les dues llars els podem dividir en tres grups:
- Les llars d’infants tenen un clar objectiu educatiu i pedagògic. Les llars d’infants no són un aparcanens. Formen part de la primera etapa educativa i els ajuden a desenvolupar molts aspectes positius abans d’entrar a l’escola, individuals i col·lectius, i els prepara molt millor. A més, en aquestes etapes tan primerenques de la vida els canvis afecten les criatures molt més que a les persones adultes, i canvis d’espai (canviar d’una llar a una altra), d’hàbits, de companys i companyes d’aula, etc. poden tenir efectes no desitjables. Els projectes educatius, les diferents activitats a les aules o el servei de menjador, no es poden desenvolupar de la mateixa manera en una llar massificada que en una on hi ha espai i espais de sobres. Les educadores també poden fer millor la seva feina si les aules no estan saturades i poden dedicar més temps a cada criatura, redueix el seu nivell d’estrès i això implica, de retruc, millors condicions laborals.
- Entenem les llars d’infants com un servei públic i de qualitat. Som un municipi privilegiat que disposa de dues llars d’infants municipals per una població de poc més de 8.000 habitants. Per què no aprofitar-ho? És preferible tenir els nens i nenes anxovades en comptes de reduir les ràtios per aula? Per a nosaltres la resposta és clara: no. Un servei de qualitat és aquell que ofereix a les dues llars el servei de menjador i bon dia. Garantir el servei de menjador també és indispensable per poder conciliar la vida laboral i familiar, però també perquè les famílies amb menys recursos puguin assegurar una dieta adequada als més petits, si més no durant el dia.
- En les actuals circumstàncies les raons econòmiques no justifiquen el tancament de cap llar. Aportar arguments econòmics per no obrir una de les dues llars no té justificació, sota el nostre punt de vista. Per a nosaltres és obvi que un servei públic genera un cost i entenem que des de l’Ajuntament s’ha de tenir clar i s’ha d’assumir. El pressupost municipal no pot ser l’excusa, es pot ajustar de mil maneres. És una qüestió de voluntat política fer-ho possible i el pressupost, que és en definitiva la plasmació sobre paper de les prioritats d’un equip de govern, l’ha de reflectir. Obrir el Niu no suposa, fent servir la terminologia del PDeCat a Llagostera, “un dèficit” de 350.000€ tal i com van dir en el seu escrit publicat a El Butlletí el 7 de juny. Segons un informe del propi Ajuntament, la despesa que va suposar per a l’Ajuntament obrir el Niu el curs 2016/2017 (amb 51 alumnes) va ser de poc més de 104.000€ (nosaltres no fem trampes i no hem inclòs com a despesa ni les beques ni les atencions directes, que són en realitat despeses de serveis socials), xifra que queda molt lluny d’aquells misteriosos 350.000€. Obrim parèntesi: Almenys després d’anys de demanar que ens donessin els números finalment els hem aconseguit. Suposem que si no ens els havien passat abans era perquè els seus arguments caurien com fruita madura. Tanquem parèntesi. A més, mentre els costos de les llars han anat pujant l’aportació de la Generalitat (que per cert fa anys que ja no la fa i que l’ha acabat assumint les diputacions) per cada nen o nena no ha pujat, amb la qual cosa l’esforç econòmic que ha de fer l’Ajuntament és més gran. Ja és hora també de què la Generalitat deixi d’amagar el cap sota l’ala i assumeixi la seva responsabilitat amb l’educació de 0-3 anys!
La moció finalment no es va arribar a votar després que l’Ajuntament es comprometés amb l’AFA que l’any vinent s’obririen totes dues llars amb tots els serveis.
Però en fi, nosaltres entenem que qualsevol servei públic ha de tenir un cost i que no es pot esperar tenir beneficis perquè, si es tenen, vol dir que alguna cosa s’ha fet malament. Malauradament el llenguatge del capitalisme només entén, quan es parla d’allò públic, de dèficit i mai de servei.
Per acabar aquesta crònica del ple de juny direm que, de la mateixa manera que al crit de ‘Sí que es pot’ s’han aconseguit arreu del país grans victòries contra el drama dels desnonaments, la mobilització de ‘#SalvemelNiu’ a Llagostera ha suposat una victòria per fer valer els drets dels infants i les seves famílies. Tot i així, no abaixem la guàrdia!
