Un altre Ple de l’Ajuntament de tràmit que no passarà a la història per la transcendència del seu contingut.
Un Ple amb quatre punts a l’ordre del dia, el primer on el grup municipal d’ERC nomenava representants en diversos òrgans municipals bàsicament en substitució d’en Joaquim Castelló, que recordem va plegar de regidor el desembre passat. El segon punt fou declarar les activitats que es fan al Casino Llagosterenc d’especial interès i d’utilitat municipal, tràmit complementari a la modificació de l’ordenança de l’IBI aprovada al desembre de 2017 on es preveia una bonificació del 95% per a aquesta mena d’entitats, i que requeria d’aquesta declaració. El tercer punt va ser aprovar un conveni amb el Consell Comarcal per tal de poder incorporar a tres treballadors o treballadores temporals finançats pel SOC. Per últim, el quart punt va ser una moció d’ERC per acomplir el compromís de refinançar el deute amb AUFUCE (que de ben segur trobareu millor explicat en la crònica d’ERC), que va ser transaccionada a la Junta de Portaveus prèvia al Ple i que, per tant, tenia l’aprovació garantida. Els vots del nostre grup van ser a tots quatre punts, quatre sís.
Arribats a aquest punt, creiem que fora convenient que l’equip de govern es preguntés si la més que pobra assistència de públic als plens ve relacionada amb la poca o nul·la transcendència dels assumptes que es tracten. En la nostra opinió sens dubte hi ha una clara relació, ja que quan hi ha temes punyents sobre la taula l’assistència de públic és nombrosa. Prova d’això, per exemple, és que el mes d’abril vam celebrar un ple extraordinari, per aprovar una moció de suport als CDR, just abans del ple ordinari, i mentre que al ple extraordinari la sala de plens estava plena de gom a gom, una estampida massiva tot just acabar el ple va fer que a l’ordinari només hi quedessin els irreductibles de sempre. Crec que fets com aquests ens haurien de fer reflexionar.
En qualsevol cas, en plens insulsos a vegades les preguntes que fan els grups de l’oposició en el torn de precs i preguntes animen la discussió. Bé, discussió poca, perquè els grups no tenim dret a rèplica, cosa que deixa a l’oposició sense poder respondre alguna resposta absurda que, a vegades, ens dona l’equip de govern.
Nosaltres vam formular una única pregunta, referida a Can Darder i, concretament, sobre perquè l’equip de govern encara no havia fet res davant l’informe desfavorable de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG) de l’abril de 2017 per legalitzar la construcció de l’edificació anomenada Casa del Pou. Alternativa per Llagostera, des de l’aprovació inicial del Pla Especial per legalitzar les obres que s’havien fet sense permís, i que no incloïa la Casa del Pou, veníem denunciant que la dita edificació s’havia d’incloure dins del Pla Especial i que, a més, els arguments que es donaven per no incloure-la (com que era una construcció preexistent) no eren certs, com vam demostrar documentalment. D’alguna manera l’informe de la CTUG ens dona la raó.
Al nostre parer, tant el fet que l’Ajuntament permetés en un primer moment no incloure l’edificació en el Pla especial, com aquesta dilació en comunicar al promotor les mesures que ha de prendre, ha tingut la complicitat de l’equip de govern, que fent allò de ‘qui dies passa, anys empeny’, ha permès que la propietat hagi gaudit d’uns ingressos provinents d’una casa que no compta amb cap permís, ni urbanístic ni d’activitats. Ara, l’Ajuntament haurà d’ordenar-ne l’enderroc.
Nosaltres pensem que des de les administracions cal tenir molta cura amb les infraccions urbanístiques, i especialment aquelles que afecten el sòl no urbanitzable per la seva particular fragilitat, com és el cas de la Casa del Pou de Can Darder. I no valen excuses de què els tècnics estan molt ocupats, quan es tracta de decisions polítiques.
